Debats en Treball Social i Política Social 2019: “Treball Social i Salut”

Dates: 21 i 28 de març i 4 d’abril de 2019

Lloc: Casa de Cultura de Girona

El concepte de salut ha evolucionat al llarg del temps des d’una idea inicial i antiga com a absència de malaltia fins al concepte basat en la Declaració de l’OMS de l’any 1948 que parla de la salut com el complet benestar físic, psíquic i social. Així doncs el benestar ve reflectit pel nivell de salut de l’individu, de la seva família i de la societat on es troben immersos, com a elements inseparables d’una mateixa noció.

De manera general, en referir-nos a la salut física parlem del funcionament correcte de l’organisme, mentre que la salut mental implica benestar psicològic i, per això mateix, engloba la interacció adequada amb el context social. Malgrat tot, sabem que establir una diferència entre cos i ment resulta problemàtic i simplista; la salut mental i la física estan molt vinculades. A banda d’haver-hi patologies físiques que estan provocades per factors psicològics —i al revés—; quan una de les dues saluts no és bona poden aparèixer problemes en l’altra més fàcilment.

En la societat dels nostres dies s’hi ha incorporat un element clau: la comunitat com a element partícip i protagonista de la gestió i la promoció de la salut, juntament amb la resta d’agents del territori. La salut en el medi comunitari és un model d’intervenció que compta amb la participació de la comunitat en la identificació de les necessitats que té a nivell sanitari, així com en la planificació, la priorització, la implementació i l’avaluació de les accions dutes a terme per tal de donar-ne resposta. És per això que diem que la salut comunitària suposa una actuació col·lectiva i integral de tots els agents del territori: serveis públics i privats, teixit associatiu i entitats, ciutadania, etc. El seu abordatge de manera multisectorial o pluridisciplinari des de diferents àmbits i punts de vista fa que l’atenció sanitària sigui més efectiva, eficient i sostenible.

Finalment un altre aspecte important és que els professionals de l’acció social hem de cuidar-nos, tant física com psíquicament, per poder cuidar i atendre els nostres usuaris en les millors condicions. Necessitem estratègies per evitar caure en problemes propis de la constant càrrega emocional que s’estableix en la relació professional.