El judaisme i l'opinió pública a l'Europa de la segona meitat del s. XXhttp://hdl.handle.net/10256.1/19132024-03-29T10:41:18Z2024-03-29T10:41:18ZDesprés del maig del 68: Israel i CatalunyaPessarrodona, Martahttp://hdl.handle.net/10256.1/20982023-06-02T11:40:39Z2011-05-26T00:00:00ZDesprés del maig del 68: Israel i Catalunya
Pessarrodona, Marta
Conferència que tanca el Cicle dedicat a 'El judaisme i l'opinió pública a l'Europa de la segona meitat del s. XX'. Marta Pessarrodona, escriptora, poeta i assagista fa un recorregut per la seva vida personal i per la seva vocació jueva, i parla de la incidència del maig del 68 en les relacions Catalunya-Israel
2011-05-26T00:00:00ZNeonazisme a Espanya. De les audicions wagnerianes als skinheads (1966-2011)Casals, Xavierhttp://hdl.handle.net/10256.1/20612023-06-02T11:40:39Z2011-04-28T00:00:00ZNeonazisme a Espanya. De les audicions wagnerianes als skinheads (1966-2011)
Casals, Xavier
Xavier Casals presenta una síntesi del contingut de l'estudi de la seva tesi, que es va publicar posteriorment al llibre 'Neonazis en España'. L'estudi explica l'origen i desenvolupament del moviment neonazi a Espanya. La conferència s'estructura en quatre apartats: 1. CEDADE, bressol del neonazisme espanyol (1966-1995); 2. El neonazisme emprèn camins divergents; 3. El fenòmen skinhead (1985-2011); 4. Balanç
2011-04-28T00:00:00ZFijación y estereotipo, invención de un destino de 'casta'Salabert, Juanahttp://hdl.handle.net/10256.1/20392023-06-02T11:40:39Z2011-03-31T00:00:00ZFijación y estereotipo, invención de un destino de 'casta'
Salabert, Juana
Salabert analiza los orígenes de la qüestión para luego hacer referencia a la situación actual del antisemitismo en la opinión pública
2011-03-31T00:00:00ZJueus i culpables: construcció i persistència d'una imatge impuraMira, Joan F.http://hdl.handle.net/10256.1/19192023-06-02T11:40:39Z2011-02-24T00:00:00ZJueus i culpables: construcció i persistència d'una imatge impura
Mira, Joan F.
De pobles perseguits n’hi ha hagut molts, al llarg de la història. De pobles massacrats, o víctimes d’algun intent d’extermini, també. De pobles segregats, expulsats del tracte social i assenyalats com a impurs, també, però no tants. De pobles que hagen hagut de patir tot això junt, durant més de vint segles, i que hagen mantingut una resistència constant, ja en deu haver ben pocs. El poble jueu és un d’aquests pocs, i amb un itinerari històric absolutament únic. Definit com a culpable i condemnat, des dels primers segles del cristianisme, sota una acusació de deïcidi i de duresa de cor, que esdevingué estigma d’impuresa: ser jueu, era estar contaminat, era posseir una naturalesa maligna. Una imatge d’origen religiós, que es barrejà amb connotacions racials i psicològiques: el jueu és dolent, és perillós, és una amenaça, és moralment sospitós, …és un ésser inferior. Per tant, si cal, suprimible. Que el jueu puga ser alhora intel·ligent, ric, influent, i resistent en la seua identitat impura, és prova d’alguna habilitat maligna. Així, contra l’impur, pervers i perillós, tot és justificable. Tota acusació serà ben rebuda, tota percepció negativa serà ben acollida: tota persecució serà, finalment, raonable i acceptable. I així més de dos mil anys, fins els nostres dies
2011-02-24T00:00:00Z