Simposi Llengua, educació i immigracióhttp://hdl.handle.net/10256.1/7222024-03-28T15:25:59Z2024-03-28T15:25:59ZCloenda del X Simposi Llengua, educació i immigració: balanç i perspectivesSans Martín, AntoniFalgàs, Margaridahttp://hdl.handle.net/10256.1/45612023-06-02T11:40:39Z2016-11-26T00:00:00ZCloenda del X Simposi Llengua, educació i immigració: balanç i perspectives
Sans Martín, Antoni; Falgàs, Margarida
Cloenda del X Simposi Llengua, educació i immigració: balanç i perspectives, a càrrec d'Antoni Sans, director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i Margarida Falgàs, cap d'unitat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona
2016-11-26T00:00:00ZPara un futuro con más optimismo: reexaminando aciertos, logros, excesos y omisiones en las políticas y prácticas educativasTorres Santomé, JurjoBesalú, XavierFalgàs, Margaridahttp://hdl.handle.net/10256.1/45602023-06-02T11:40:39Z2016-11-26T00:00:00ZPara un futuro con más optimismo: reexaminando aciertos, logros, excesos y omisiones en las políticas y prácticas educativas
Torres Santomé, Jurjo; Besalú, Xavier; Falgàs, Margarida
El primer que caldria prendre en consideració és que la immigració estrangera en
realitat ha creat molt pocs problemes nous o desconeguts al sistema educatiu
espanyol. Més aviat el que ha fet ha estat amplificar, posar el focus sobre alguns
problemes estructurals i endèmics.
En segon lloc, el balanç del legislat i del dut a terme al llarg d'aquests últims 20-25
anys en relació a l'escolarització i la integració de l'alumnat immigrant, des del meu
punt de vista, té més llums que ombres. En un triple sentit. Perquè el sistema va
assumir un desafiament relativament nou, pel qual no s'havia preparat, en un
període breu i intens en el temps.
En un altre ordre de coses, el balanç ha estat més positiu que negatiu, més que pel
que s’ha aconseguit pel que s'ha evitat. El sistema, en el seu conjunt, no ha
empitjorat malgrat les tensions provocades per l'arribada nombrosa i sostinguda
d'una nova població escolar.
La tercera consideració prèvia seria per recordar que justament ha estat a partir de
la dècada dels anys 90 del segle passat quan ens hem adonat que estem davant un
autèntic canvi d'època i no davant d’una crisi passatgera i de causes conjunturals.
En fer balanç de les polítiques i les pràctiques educatives, en general, i en relació a
la població d'origen immigrant en particular, és important obrir el focus i situar
l'ocorregut en un marc d'anàlisi més ampli i contextualitzat.
Així doncs, realitzarem aquest examen fixant-nos en els següents aspectes: la
segregació escolar; els dispositius específics creats per atendre a l'alumnat
estranger; els resultats escolars; el currículum; les famílies i l’entorn; l'educació
intercultural; i el professorat.
2016-11-26T00:00:00ZTaula d'anàlisi de polítiques i programes localsCasademont, XavierSabater, DolorsBerga, JosepAndelic, Blancahttp://hdl.handle.net/10256.1/45592022-07-21T14:16:58Z2016-11-26T00:00:00ZTaula d'anàlisi de polítiques i programes locals
Casademont, Xavier; Sabater, Dolors; Berga, Josep; Andelic, Blanca
Taula d'anàlisi de polítiques i programes locals, coordinada i moderada per Xavier Casademont de la Universitat de Girona. Intervencions a càrrec de Dolors Sabater, alcaldessa de l'Ajuntament de Badalona, Josep Berga, regidor de Benestar Social i Drets Civils de l'Ajuntament d'Olot i Blanca Andelic, responsable tècnica de l'àrea d'immigració de l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l'Estany
2016-11-26T00:00:00ZDe les paraules als fets: una lectura realista de vint anys de polítiques d'immigració i integracióRos, Adelahttp://hdl.handle.net/10256.1/45582022-07-21T14:16:56Z2016-11-25T00:00:00ZDe les paraules als fets: una lectura realista de vint anys de polítiques d'immigració i integració
Ros, Adela
A Catalunya portem més de dues dècades treballant, des de les polítiques
publiques en matèria d’integració, les conseqüències de la immigració. Encara
que no partíem del no res, a partir dels 90 la societat catalana comença a
detectar els primers signes del que serà un altre gran canvi i poc a poc les
institucions polítiques i socials es van preparant.
Ara, vint anys més tard, ja estem en condicions de mirar què s’ha fet i, sobretot,
com s’ha actuat des de les polítiques públiques en aquesta matèria.
Reconèixer èxits i fracassos, així com aquelles formes d’organització i
d’actuació que han quedat establertes, és un exercici sa a l’hora de fer front a
tots els reptes que encara tenim per davant. I per canviar, si cal, algunes
d’aquestes manies, per molt inamovibles que puguin semblar. El panorama és
incert: la crisi ens deixa molt més dividits socialment i l’origen migratori ja s’ha
convertit a Catalunya en un eix estructurador d’oportunitats. A més, cal pensar
molt sobre quin paper els toca jugar ara a les polítiques públiques locals davant
un panorama europeu i mundial on cada vegada sonen amb més força les
músiques de la intransigència, l’egoisme, el racisme i l’exclusió.
Per últim, cal recordar que tot això cal fer-ho en una Catalunya on la diversitat
forma part de la quotidianitat d’una gran part de nosaltres i sense ella ja no ens
reconeixem
2016-11-25T00:00:00Z