Actualment els sòls agraris esdevenen una de les fonts de conflicte més importants en el (dis)continu rural-urbà que trobem en els àmbits periurbans. Són la peça clau del sistema de producció agrària, però alhora constitueixen la reserva de sòl predilecta per al creixement urbanístic i la ubicació d'infraestructures. Per bé que el planejament pretén el desenvolupament d'un territori mantenint les seves vàlues i funcions, en alguns casos els conflictes són evidents entre producció agrària i creixement urbanístic. En aquest context, els camps de conreu van mutant la seva classificació en els instruments de planejament en detriment d'unes explotacions agràries que tenen cada vegada més dificultats per disposar de sòl per dur a termes les seves activitats. Aquest és el cas del periurbà de Girona, un territori on hi trobem una activitat agrària molt dinàmica, arrelada al territori i que constitueix el primer sector econòmic en plusvàlues agroambientals. La preservació d'aquesta activitat s'entreveu com una prioritat per mantenir l'equilibri territorial de la zona, però això passa ineludiblement per la preservació del sòl que la sosté. En aquesta segona jornada d'Agroterritori us proposem desxifrar les eines jurídiques i els instruments de planejament que ens han de permetre un disseny del territori gironí que permeti el desenvolupament de l'activitat agrària

Girona, 17 de juny de 2010