X Simposi: balanç i perspectives

Repositori DSpace/Manakin

X Simposi: balanç i perspectives

 
 

Desè Simposi: Llengua, Educació i Immigració: balanç i perspectives

Girona, 25 i 26 de novembre de 2016

Català:

Institucions organitzadores:

Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach de la Universitat de Girona i Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona

Presentació:

Quan, fa 20 anys, els ICE de la Universitat de Girona i de la Universitat de Barcelona van iniciar l’aventura d’organitzar biennalment un simposi sobre “Llengua, Educació i Immigració”, eren més les il·lusions i els dubtes que les certeses.

Però els eixos sobre els quals havia de transitar eren ferms i diàfans: volíem que el simposi fos un fòrum obert i plural de diàleg, reflexió i debat entre tots els sectors professionals interessats (investigadors, universitaris, gestors públics, professorat no universitari, educadors, professionals i voluntaris del tercer sector...), i apostàvem decididament per l’educació intercultural, entesa com un projecte de caràcter sociopolític i pedagògic que reconeix el bagatge de vida i de coneixement de totes les persones, que treballa perquè tothom pugui desenvolupar-se i viure en una societat plural, complexa i democràtica, i que vol fer de l’educació un instrument eficaç per fer persones més cultes, més justes i més capaces.

Fa 20 anys, la immigració estrangera era ja un fenomen consolidat a casa nostra, però era encara lluny de les cotes que ha arribat a assolir en la primera dècada del segle XXI. Pel que fa a les dues llengües oficials, gràcies a la política lingüística endegada pels governs catalans i a la ingent tasca desenvolupada pels centres educatius, s’havia aconseguit que el grau de coneixement del català i del castellà per part de la població jove de Catalunya s’hagués anat anivellant. I, en relació amb l’educació, les diverses lleis que s’han aprovat en aquest període (LOCE, LOE, LEC, LOMCE), han sembrat, en determinats moments, moltes incerteses per haver pres rumbs massa diversos, alhora que han anat fent forat les polítiques neoliberals i mercantilistes, que dificulten tant la inclusió com la interculturalitat i l’equitat.

És hora de fer balanç d’aquests intensos i crítics 20 anys. En el simposi hem analitzat i debatut –i hem arribat a algunes conclusions– la incorporació tardana de l’alumnat immigrant, la seva integració sociocultural, els dispositius específics per tractar educativament la diversitat, la temporalitat i les connotacions dels termes nouvingut o immigrat, el multilingüisme, la convivència i el racisme, la diversitat religiosa, l’avaluació... Però ens cal una lectura rigorosa, consensuada i aprofundida del que hem fet bé, del que hem evitat, del que hem promogut i dels errors comesos, i creiem que aquesta edició del simposi pot ser un lloc especialment adient.

Amb la mateixa claredat hem de dir que ni el país ni el món són els mateixos, 20 anys després. Corren mals temps per a la immigració i l’asil, com és fàcilment constatable tant a la vista de les polítiques de la Unió Europea com de l’auge dels partits que aprofiten l’augment incontestable de les desigualtats i el descrèdit de la política per assenyalar la immigració estrangera com a culpable. Però també s’ha esvaït el consens entorn de la política lingüística i de la interculturalitat que buscava garantir la convivència entre persones i grups diferents i blindar la cohesió social a la vista de les profundes desigualtats que travessen la societat.

Per això és hora també de llegir amb cura els signes dels temps, de fer un esforç de prospectiva ambiciós i realista alhora, de cercar noves formes i nous instruments per assolir els objectius d’una educació de qualitat per a tothom, d’una societat més lliure i més justa, i d’un planeta més sostenible i més de bon viure per a tota la humanitat.

Castellano:

Instituciones organizadoras:

Instituto de Ciencias de la Educación Josep Pallach de la Universitat de Girona e Instituto de Ciencias de la Educación de la Universitat de Barcelona

Presentación:

Cuando, hace 20 años, los ICE de la Universidad de Girona y de la Universidad de Barcelona iniciaron la aventura de organizar bienalmente un simposio sobre “Lengua, Educación e Inmigración”, eran mayores las ilusiones y las dudas que las certezas.

Pero los ejes sobre los que debía transitar eran firmes y diáfanos: queríamos que el simposio fuera un foro abierto y plural de diálogo, reflexión y debate entre todos los sectores profesionales interesados (investigadores, universitarios, gestores públicos, profesorado no universitario, educadores, profesionales y voluntarios del tercer sector...), y apostábamos decididamente por la educación intercultural, entendida como un proyecto de carácter sociopolítico y pedagógico que reconoce el bagaje de vida y de conocimiento de todas las personas, que trabaja para que todos puedan desarrollarse y vivir en una sociedad plural, compleja y democrática, y que desea hacer de la educación un instrumento eficaz para hacer personas más cultas, más justas y más capaces. Hace 20 años, la inmigración extranjera era ya un fenómeno consolidado en nuestro país, pero estaba todavía lejos de las cotas que ha llegado a alcanzar en la primera década del siglo XXI. En cuanto a las dos lenguas oficiales, gracias a la política lingüística iniciada por los gobiernos catalanes y a la ingente labor desarrollada por los centros educativos, se había conseguido que el grado de conocimiento del catalán y del castellano por parte de la población joven de Cataluña se hubiera ido nivelando. Y, en relación con la educación, en paralelo a las diversas leyes que se han aprobado en este período (LOCE, LOE, LEC, LOMCE), la han erosionado las políticas neoliberales y mercantilistas, que dificultan tanto la inclusión como la interculturalidad y la equidad.

Es momento de hacer balance de estos 20 años intensos y críticos. En el simposio hemos analizado y debatido –y hemos llegado a algunas conclusiones– la incorporación tardía del alumnado inmigrante, su integración sociocultural, los dispositivos específicos para tratar educativamente la diversidad, la temporalidad y las connotaciones de los términos recién llegado o inmigrante, el multilingüismo, la convivencia y el racismo, la diversidad religiosa, la evaluación... Pero necesitamos una lectura rigurosa, consensuada y profunda de lo que hemos hecho bien, de lo que hemos evitado, de lo que hemos promovido y de los errores cometidos, y creemos que esta edición del simposio puede ser un lugar especialmente adecuado para ello.

Con la misma claridad debemos afirmar que ni el país ni el mundo son los mismos, 20 años después. Corren malos tiempos para la inmigración y el asilo, como es fácilmente constatable tanto a la vista de las políticas de la Unión Europea como del auge de los partidos que aprovechan el aumento incontestable de las desigualdades y el descrédito de la política para señalar a la inmigración extranjera como culpable. Pero también se ha desvanecido el consenso en torno a la política lingüística y a la interculturalidad, que buscaba garantizar la convivencia entre personas y grupos diferentes y blindar la cohesión social a la vista de las profundas desigualdades que arrastra la sociedad.

Por eso es hora también de leer cuidadosamente los signos de los tiempos, de hacer un esfuerzo de prospectiva ambicioso y realista a la vez, de buscar nuevas formas y nuevos instrumentos para alcanzar los objetivos de una educación de calidad para todos, de una sociedad más libre y más justa, y de un planeta más sostenible y donde toda la humanidad pueda vivir mejor.

Documents afegits recentment

Podeu copiar aquest text:

Aquest fitxer és restringit

El fitxer al qual voleu accedir és un element restringit i per veure'l heu de tenir permisos. Poseu-vos en contacte amb nosaltres per accedir al document.

  1. Ens posarem en contacte a l'adreça proporcionada.