Sujetos y objetos. El papel de las esclavas en el ornato en la Roma Antigua.

Abstract

Carla Rubiera parla de les dones esclaves en la Roma antiga, doblament subordinades socialment i per gènere, però, també per les fonts i la historiografia. Al llarg de la seva exposició va posant exemples que es troben en la literatura, l'epigrafia, la iconografia i en les restes de cultura material d'aquella època. Comença especificant la doble condició que tenen com a objectes i subjectes. Pel que fa a la seva objectualització i cosificació diu que són com un producte de luxe que serveix per demostrar la riquesa de la família propietària. Les esclaves són adquirides per la seva bellesa, exotisme i preu elevat, com objectes de luxe. També parla de la seva cosificació a través d'objectes dissenyats amb la seva imatge i de la importància de la seva aparença i ornament per marcar l'estatus dels propietaris també. Respecte a la seva subjectivitat parla de professionals del món de la cura i la bellesa, relacionats amb la matrona, com les Ornatrix. Que generalment se situen en l'espai domèstic tot i que també s'han trobat evidències de la seva presència a l'espai públic a través de negocis amb el que exercien la seva professió. Observa que aquestes esclaves adquirien una formació i acaben tenint molta habilitat, un estatus legal i eren capaces d'aconseguir un peculium i la seva llibertat. Parla de diferents tipologies de professionals: Cosmetae, unctrices, tractraticres, tonstrices, a ueste, a pedes, a speculum, etc. I de la jerarquització professional anomenant les Supra veste i Magma Veste (responsables de les robes amb diferents nivells) Finalment, diu que es pot parlar de la construcció d'una identitat a través de la professió. També parla de la seva vulnerabilitat, ja que podien tenir privilegis per conviure a prop dels propietaris però també sofrir la seva violència.