Miguel Primo de Rivera. Dictadura, populismo y nación

Abstract

Alex Quiroga, en la seva intervenció, parla de la lògica del populisme com a una lògica de legitimitat tradicional d'una figura d'un líder que porta a terme un procés de regeneració nacional, sempre justificat per la demanda del poble per salvar la pàtria, de les elits corruptes lliberals per exemple, amb l'ambició de liquidar el sistema polític i mantenir el sistema socioeconòmic. A partir de la descripció d'aquest discurs ens parla de les pràctiques populistes en els anys vint a Espanya amb la dictadura de Primo de Rivera. Descriu un entramat propagandístic manufacturat a través d'una comunicació innovadora de comunicats a tots els diaris, articles de premsa, llibres recopilatoris i el que es diuen falses entrevistes (preguntes i respostes ja donades). Aquesta comunicació s'emmarca en diferents infraestructures que la porten a terme, entre elles destaca l'"Oficina de Información", el "Patronato Nacional de Turismo" i l'"Agencia Plus Ultra". Destaca aquesta última com a una agència de difusió de notícies que basa el seu discurs a assenyalar els enemics: els estrangers, els mals espanyols i els intel·lectuals. El discurs també fomenta la idea de modernització del país així com la imatge del dictador que es difon a través de postals, fulletons o pòsters. La dictadura també es val d'esdeveniments, exposicions, campanyes contra els mals espanyols, entre d'altres, i dels nous medis com la ràdio i el cinema, com a element propagandístics. Quiroga conclou que l'impacte d'aquestes polítiques de propaganda es veu en l'apropiació del vocabulari oficial en la vida quotidiana (mals espanyols, salvador de la pàtria, etc.), en alts nivells de mobilització, de militància i de suport al dictador però amb un baix compromís polític a diferència d'Alemanya i Itàlia.