Figures de l’alteritat en els heterònims de Fernando Pessoa. Introducció al cas de Plató Peig

Abstract

En aquesta comunicació del XIII Fòrum del Patrimoni Literari el poeta, traductor i professor Joaquim Sala-Sanahuja ens parla dels casos dels poetes Fernando Pessoa i del català Plató Peig en relació al tema dels heterònims i la seva alteritat en aquests poetes. El professor Sala-Sanahuja és traductor de Pessoa al català. Pessoa va usar setanta-cinc heterònims. Plató Peig era un escriptor de segon ordre i un gran polemista polític en revistes republicanes. També era un gran amic de Salvat-Papasseit. A Lisboa va publicar en publicacions d'esquerra. Sala-Sanahuja ha trobat dues persones amb els mateixos nom i cognoms, Plató Peig, però que són dues persones diferents, eren cosins. El professor Sala-Sanahuja ha resseguit la petja del poeta amic de Salvat-Papasseit en una tasca gairebé detectivesca. A finals dels anys cinquanta es parla del tema de la identitat de l'autor amb una tesi que s'ha fet famosa, que és "la mort de l'autor". Relacionat amb els "poetes fluvials", va haver un precedent europeu noranta anys abans, es tracta del Poema d'Ossian, escrit per James McPherson. Els estructuralistes dels anys cinquanta ens diuen que hem de llegir el text i deixar estar l'autor, cosa que va crear polèmica. El lector quan llegeix es crea una figura de l'autor, és l'home que crea l'autor; hi ha l'autor físic i l'altre autor. I el professor Sala-Sanahuja torna a fer referència a Foucault. Trobem el doble romàntic, el que surt de dins, jo mateix, i en el segle XX el jo altre que és reflex de l'altre i no d'un mateix