http://hdl.handle.net/10256.1/3867 Activitat organitzada pel Departament de Física 2025-12-14T15:31:39Z http://hdl.handle.net/10256.1/4571 Estados de transición: del individuo a la masa: de lo singular a lo común y sus formas visuales Pérez Losada, Joaquim; Bayó Duran, Anna La materia que se observa es el Individuo, que a través de varios procesos -en la física serían temperatura y presión- acaba cohesionando en el concepto de masa. Una masa que, como se verá en el vídeo, tiene distintas formas. Lo que una vez fué singular, termina formando parte de lo común. Hay en todo el vídeo un elemento que funciona como coagulante y que, a la vez, sirve para vertebrar todo el discurso. Este es, ni más ni menos, que el documental 'Century of the Self' (Adam Curtis, 2002) (Adam Curtis, 2002) que se utiliza para mostrar como este control sirvió para unir o dividir a los sujetos al largo de la historia. Así, Century of the self saldrá como reflexión para presentar lo que los fragmentos de otras películas expresarán el individuo paso a ser un individuo completamente controlable y como el proyecto se estructura en dos partes. La primera, titulada El individuo y la perdida de libertad y que sitúa al espectador en un espacio donde el sujeto deja de ser libre y las implicaciones que este acto puede ocasionar al conjunto de la población. La segunda parte, La manipulación de la sociedad y las formas de la masa nos sitúa, a su vez, a las distintas formas y al poder que ha conseguido la masa en la contemporaneidad Audiovisual realitzat pel Departament de Física de la universitat de Girona. Idea: Joaquim Pérez Losada. Documental, guió i muntatge: Anna Bayó Duran. Agraïments: Imma Merino, Àngel Quintana i Marta Sureda 2016-10-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/3887 Cinefòrum Intel·ligència Artificial. Algunes teories i la seva representació audiovisual Sureda Costa, Marta La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica que permet a una màquina comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a l’humana. El vídeo-assaig, estructurat en dues parts, exposa algunes teories sobre aquest fenomen i estableix un diàleg amb la seva representació audiovisual, sobretot cinematogràfica. Després del pròleg en què es mostra l’interès artístic i científic pel cos humà de Leonardo da Vinci i la seva voluntat de dissenyar un home mecànic, comença la primera part titulada Treballadors/Esclaus amb un breu recorregut per l’imaginari romàntic de Frankenstein (la transgressió de les lleis de la física amb la creació d’una vida artificial) i els autòmates (les formes primitives de programació) per situar l’espectador en un futur caracteritzat per la plena convivència entre robots i humans. En aquest context, els robots es posaran al servei de la humanitat desenvolupant diverses tasques i seran dissenyats per establir una interacció emocional amb les persones, desdibuixant progressivament els límits que els separen. La visió positivia d’aquest escenari futur troba el seu revers sinistre amb l’explotació sexual de la màquina “femenina” i l’incertesa de les conseqüències derivades d’aquesta convivència. És per això que l’interludi presenta algunes qüestions clau per afrontar els problemes sorgits de les relacions home-màquina a través de les “tres lleis de la robòtica” descrites per Isaac Asimov des de la ciència ficció i també per establir-ne els límits amb el test de Turing, així com un breu incís sobre la possibilitat de generar humor de manera artificial. La segona part titulada Nosaltres/Vosaltres explora el desenvolupament total de la IA i les seves conseqüències, com la transformació total de l’existència humana, amb la singularitat tecnològica com a tema principal. Una situació futura que comportaria un canvi de paradigma difícil de preveure actualment. La singularitat és definida des de la visió optimista d’aquells que creuen que la fusió entre l’home i la màquina i l’aplicació absoluta de la IA resoldria problemes vitals com la malatia, la pobresa, els recursos naturals, etc. i possibilitaria l’assoliment de l’eternitat com un pas més de l’evolució de l’espècie humana. En canvi, la visió més pessimista contempla un escenari distòpic en què l’humanitat perdria el control i sería dominada per les màquines. Finalment, també es mostra la visió escèptica que considera la singularitat com un relat de ciència ficció i subratlla la necessitat de definir amb precisió a què ens referim quan parlem de màquines intel·ligents. 2015-06-20T00:00:00Z