http://hdl.handle.net/10256.1/8173 2025-11-02T16:57:25Z http://hdl.handle.net/10256.1/8179 Segona lliçó: "Ensenyar i educar: Experiències i reflexions" Font, Rosa Rosa Font ens parla en aquesta segona lliçó de la seva trajectòria com a professora d'ensenyament secundari. En primer lloc ressalta la distinció i del significat dels mots "ensenyar" i "educar". Rosa Font reflexiona al voltant de l'ensenyament i de la seva experiència en la carrera docent i el que ha après al llarg d'aquests anys com a professora. Quan la poeta va començar a donar classes la seva tasca era ensenyar, amb el temps ha esdevingut la d'educar en valors, un paper que han de fer les famílies i l'entorn social. En els temps actuals ensenyar ha esdevingut un repte més difícil perquè hi ha molts factors que conflueixen al professorat a adaptar-se als canvis supersònics que es viuen en la societat actual. Adquiri valors vol dir esmerçar-hi esforç, sacrifici i avui dia la rapidesa mensyprea la paciència i la perseverança, fins a vegades l'afany i la curiositat, que són fonamentals per a qualsevol classe d'aprenentage. S'ha entronitzat el "carpe diem" com a sinònim de felicitat, com una fórmula gairebé única de viure millor quan en el fons mostra una insatisfacció continuada. Rosa Font pensa que potser ha hagut un abús de pantalles en les escoles. Cal establir una diferència entre formació i informació, hi ha un excés d'informació que impedeix l'assimilació i la consolidació de l'aprenentatge. La gran dificultat d'avui dia és destriar en el missatge el que és veritat del que és fals, com podem saber quina informació és certa de tot el que ens arriba. Hi ha un creixement del desinterès per esbrinar què hi ha de veritat en una informació, és més fàcil acceptar una informació que es va repetint que no pas preguntar-se si és certa. Quan Rosa Font va començar a donar classes de català a l'institut de Sant Feliu de Guíxols l'any 1979 no hi ha havia llibres de text en català. Eren els primers a exercir com a professors de català als instituts. El 1981 es va traslladar a Girona i va començar a donar classes a l'Institut Santiago Sobrequés, intervenint en les múltiples activitats culturals que es es feien en el centre. Va fer també edicions d'obres literàries catalanes i adaptacions, destinades a l'ensenyament i llibres de text de llengua catalana. El que ha après en tots aquests anys és que educar no és una tasca fàcil, cal tenir una formació àmplia i ganes d'ensenyar; cal buscar la manera de vehicular uns coneixemnets amb mètodes adequats a l'edat dels alumnes i el curs; comporta hores de preparació i de treball individual i en grup de professors. Tots els alumnes tenen un portencial i cal saber-ho descobrir i extreure del seu interior; cal donar sempre una oportunitat als alumnes. La literatura catalana ha estat la materàia que ha impartir amb més complaença i entusiasme. Rosa Font conclou en què la literatura també parla de coses que preocupen als alumnes 2025-06-10T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/8178 Primera lliçó: "Escriure per existir" Font, Rosa En la lliçó de Rosa Font l'escriptora fa una reflexió de la seva trajectòria literària i del que ha estat la creació per a ella. Escriure li permet endinsar-se en un univers on desapareixen les coordenades espai-temps i viure en un àmbit de plenitud i harmonia. Com l'Alícia a l'altra banda del mirall, ens instal·lem a l'altra banda de les coses, vivim en un altre univers que es construeix amb les paraules per després retornar, contemplar la vida amb els ulls de sorpresa d'un infant. Si ens poguéssim endinsar en les profunditats de l'inconscient , què hi trobaríem, es pregunta l'autora del Premi Nobel de Literatura, Han Kang. Abans de l'escriptura hi ha un buit, el no-res, el gran silenci abans del poema. Segons Rosa Font, un poema por sorgir o es pot crear per una imatge, una paraula, una lectura, una visió, una experiència. Escriure és també mirar, observar i retenir com l'aranya que atrapa la seva presa en una teranyina. La Poesia és enigma, intuïció, impuls però també és estructura, forma, construcció, és fusió d'innocència i experiència. Rosa Font comenta que va començar a cantar de ben petita, la poesia és música també. La poeta ens parla de les seves lectures infantils. El català és la seva llengua d'expressió, era la llengua que li brollava de manera natural. L'ensenyament i mestratge de Maria Àngels Anglada i les lectures van fer créixer la seva passió per la llengua i la literatuta catalanes, per això va decidir estudiar Filologia Catalana. Els temes en la poesia de Rosa Font són: la natura, la vida quotidiana i la mirada de l'altre, l'alteritat. Sempre hi ha hagut una continuïtat en la seva trajectòria poètica, ha estat un camí pausat però constant 2025-06-10T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/8176 Rosa Font a les Lliçons de la Càtedra. Inauguració i presentació Llach, Sílvia; Vilallonga, Mariàngela Inauguració i presentació de l'Edició XIII de les Lliçons de la Càtedra del Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent a càrrec de la seva directora, Mariàngela Vilallonga. Les Lliçons es van crear el 2012 per retre homenatge a la professora de llatí Dolors Condom i a partir de llavors es convida a una personalitat perquè expliqui la seva experiència professional o creativa. En aquesta edició s'ha convidat la professora de literatura catalana i escriptora Rosa Font. Maria Àngels Anglada va fer el pròleg de la primera obra de poesia de Rosa Font, Quadern d'Erinna de Telos i la poeta sempre ha expressat el mestratge d'Anglada en la seva obra. Tot seguit, la vicerectora de Territori i Compromís social de la UdG, la doctora Sílvia Llach, fa una repàs del paper de les càtedres de la UdG i les defineix com un acord entre la universitat i una entitat determinada per tractar temes d'interès molt divers. La UdG organitza prop de cinc cents actes l'any, molts dels qual són promoguts per les cinquanta-una càtedres de la UdG 2025-06-10T00:00:00Z