http://hdl.handle.net/10256.1/1309 Sat, 14 Feb 2026 05:03:48 GMT 2026-02-14T05:03:48Z http://hdl.handle.net/10256.1/8052 ¿Hay vida después del PhD? Una guía básica para jóvenes investigadores postdoctorales. Clausura de las Jornadas Priorelli, Giorgia; Rodrigo, Javier Giorgia Priorelli  (Universitat de Girona) exposa una guia per investigadors postdoctorals i Javier Rodrigo (Universitat Autònoma de Barcelona) fa la clausura del Seminari. Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8052 2025-02-13T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/8051 Sesión 5: Justicia y orden público Caralt Giménez, Andreu; Mompó Toribio, Sabina; Garcia Flores, Carles; Belbis, Paul; Revilla Monleón, Marta; Mayayo Vallverdú, Maria En aquesta taula rodona, moderada per Miriam Saqqa Carazo (Universitat de Barcelona), diversos investigadors presenten els seus eixos d'estudi. Andreu Caralt Giménez (Universitat de Barcelona) analitza la deportació republicana als camps nazis, identificant trets comuns entre els deportats catalans. Avaluant factors polítics i personals, estudia possibles biaixos en la memorialització de la deportació a Catalunya. Destaca la importància dels arxius locals, l'anàlisi de dades dels deportats, els punts de trànsit i la mortalitat als camps. Sabina Mompó Toribio (Universitat Autònoma de Barcelona) investiga la jurisdicció militar franquista i la violència sexual durant la Guerra Civil i la postguerra. Analitza la terminologia dels abusos sexuals, centrant-se en dones menors d'edat i les conseqüències de la violència perpetrada per l'exèrcit franquista. Utilitza sumaris militars per identificar patrons d'absolució dels perpetradors. Carles Garcia i Flores (Universitat de Girona) presenta la seva tesi sobre els sometents de Catalunya, definint-los com un subjecte històric que s'adapta a la conjuntura del segle XIX. Analitza la imatge del sometent durant la dictadura de Primo de Rivera, destacant la seva relació amb el poder local. Paul Belbis (Universidad de Granada) estudia el paper de la policia franquista en la reorganització de l'ordre polític i social a Catalunya (1938-1951). Examina la repressió, el control i la interacció amb la població civil a través de la presència policial, xarxes d'informadors, arxius policials i propaganda. Conclou que la violència policial va generar una nova solidaritat cívica i intensificació de les protestes. Marta Revilla Monleón (Universitat de Barcelona) investiga la repressió franquista a les dones a Girona, utilitzant sumaris de guerra franquistes. Amb una base de dades relacional, identifica patrons de conducta repressiva. Maria Mayayo i Vallverdú (Universitat de Barcelona) estudia la repressió femenina durant els anys del desenvolupisme i la Transició, centrant-se en la prostitució. Analitza l'evolució legal de la prostitució i els expedients judicials, destacant la dificultat de delimitar la seva recerca i la intenció d'incorporar testimonis orals. Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8051 2025-02-13T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/8050 Sesión 4: Nueva historia política y económica Rabelo de Oliveira, Gabriel; Garcés Palacios, Pablo; Arranz Conte, Zésar; Sanfiz Arias, Roque; Gallego Vila, Laia En aquesta taula rodona, moderada per Daniel Canales Ciudad (Universitat de Girona), diversos investigadors presenten els seus projectes. Gabriel Rabelo de Oliveira (Universitat Autònoma de Barcelona) explora el procés de formació del Front Popular, tant al Brasil com a Espanya, destacant els problemes historiogràfics entorn del concepte d'antifeixisme i la manca d'estudis sobre les connexions interatlàntiques entre 1933 i 1936. Rabelo subratlla la importància de l'anàlisi d'arxius i documentació per entendre aquest procés. Pablo Garcés Palacios (Universidad de Zaragoza) presenta la seva investigació sobre Fuerza Nueva (1966-1986), l'extrema dreta espanyola dins el context del neofeixisme internacional. Es proposa analitzar les identitats polítiques i les emocions associades a la seva militància, amb un enfocament transnacional, utilitzant fonts arxivístiques, hemerogràfiques i història oral. Contínua Zésar Arranz Conte (Universidad de Zaragoza) que presenta el seu estudi inicial de la influència mútua entre la dreta nord-americana i europea després de la Segona Guerra Mundial, destacant l'anticomunisme com a nexe entre elles. Rebutja el terme “New Right” i prefereix “American Right”.  Per la seva recerca es basa en fonts estadístiques, hemerogràfiques i d'arxius. Tot seguit Roque Sanfiz Arias (Universidad de Santiago de Compostela) tracta la innovació agrícola a Galícia (1880-2000), en la que analitza els diferents models d'innovació i el seu impacte polític, social i ambiental. Estudia la innovació pecuària i biològica mitjançant estudis de cas i testimonis orals de pagesos. Finalment, Laia Gallego Vila (Universitat de Barcelona) investiga el procés d'industrialització des d'una perspectiva econòmica, tècnica i social, posant l'accent en els subjectes oblidats per la historiografia tradicional. Utilitza la interdisciplinarietat, combinant arqueologia i història oral per analitzar els paisatges i condicions de vida generats pels projectes industrials. Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8050 2025-02-13T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/8049 Sesión 3: Identidades Font Masdeu, Pau; Fernández Blanco, María; Carballo Mesa, Anabel; Egea-Bohórquez, Marta Pau Font Masdeu (Universitat de Girona) presenta la seva recerca en l'impacte polític de la grip de 1918 a Espanya, destacant el sorgiment de discursos que diuen com la gestió de l'epidèmia reflecteix la ineficàcia del liberalisme parlamentari, discursos que promouen una gestió més autoritària i tècnica. Assenyalant com l'acció política es veu condicionada per la percepció de la grip quan es parla de la salut de la nació o el cos malalt d'aquesta de la nació. L'autor combina la història social amb la història de la medicina, la història política i la història cultural, per la qual cosa reivindica la interdisciplinarietat de la recerca. María Fernández Blanco (Universidad de Santiago de Compostela) centra la seva tesi en el discurs de gènere i la participació política del nacionalisme gallec (1964-1990), amb l'objectiu de visibilitzar les dones rurals gallegues com agents socials i polítics. Utilitza fonts d'arxiu i entrevistes per analitzar les relacions entre el moviment feminista i els partits polítics i sindicats agraris. Anabel Carballo Mesa (Universitat de Barcelona) investiga la memòria oral de l'Holocaust dels Roma i els Sinti, explorant la història de les emocions i la possible existència d'una narrativa de grup. Utilitza entrevistes a supervivents per estudiar emocions com la por, la ràbia o l'orgull en relació amb l'experiència de l'Holocaust. Finalment, Marta Egea-Bohórquez (Universidad de Sevilla) analitza la representació dels gitanos en la literatura infantil, centrant-se en el concepte de "racisme banal" i la criminalització dels gitanos. Reivindica la literatura infantil com una font històrica que transmet els discursos socials de cada moment. La sessió conclou amb un debat on els assistents ofereixen suggeriments i comentaris rellevants per als investigadors. Thu, 13 Feb 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8049 2025-02-13T00:00:00Z