http://hdl.handle.net/10256.1/214 Wed, 11 Feb 2026 04:33:56 GMT 2026-02-11T04:33:56Z http://hdl.handle.net/10256.1/8383 Antropologia dels mars i oceans: noves direccions Gómez Mestres, Sílvia Aquesta conferència, impartida per la professora Sílvia Gómez (UAB), explora l'evolució i els reptes actuals de l'antropologia aplicada al medi marí, tot detallant el següent: • Evolució de la disciplina: l'antropologia ha passat d'un enfocament centrat exclusivament en la producció i extracció (antropologia de la pesca) a una mirada més integral i política (antropologia marítima). Actualment, s'opta pel terme "antropologia dels mars i oceans", que s'integra en les ciències socials marines per abordar la crisi socioecològica global de manera transdisciplinar, incloent-hi la veu dels propis usuaris com els pescadors. • L'acceleració blava: la conferenciant descriu un procés d'explotació accelerada del mar per part de diversos sectors (turisme, energia eòlica marina, mineria, aqüicultura), fenomen conegut com a Blue Acceleration. Això genera una forta tensió entre l'objectiu de conservar el 30% dels oceans l'any 2050 ("efecte parc") i la industrialització creixent ("efecte granja"). • El cas del Cap de Creus: utilitza aquesta àrea marina protegida com a exemple d'una lluita històrica per la preservació. Després de dècades de conflictes entre la pesca artesanal, la industrial i el sector de la nàutica, s'ha aconseguit publicar el Pla de regulació, usos i gestió (PRUG). • La pesca artesanal com a model sostenible: la Síliva destaca el fet que els pescadors artesanals es defineixen per un sistema de coneixement propi, una tecnologia adaptada a l'entorn i una ètica de responsabilitat vers el medi. Aquesta activitat és reivindicada com un model de justícia ambiental davant de les pressions del mercat global i la nàutica recreativa. • Reptes socials i ambientals: en la xerrada, es subratlla la forta interconnexió entre la terra i el mar (especialment en la dieta i el cicle de nutrients). Així mateix, s'esmenten problemàtiques socials greus com la manca de relleu generacional i la realitat dels pescadors migrants (molts procedents del Senegal), que sovint pateixen traumes en el procés migratori i dificultats per incorporar-se al sector pesquer local; Esta conferencia, impartida por la profesora Silvia Gómez (UAB), explora la evolución y los retos actuales de la antropología marina aplicada, detallando lo siguiente: • Evolución de la disciplina: la antropología ha evolucionado desde un enfoque exclusivamente productivo y extractivo (antropología pesquera) a una perspectiva más holística y política (antropología marítima). Actualmente, se prefiere el término "antropología de mares y océanos", que se integra en las ciencias sociales marinas para abordar la crisis socioecológica global de forma transdisciplinar, incluyendo las voces de los propios usuarios, como los pescadores. • Aceleración azul: la ponente describe un proceso de explotación acelerada del mar por parte de diversos sectores (turismo, energía eólica marina, minería, acuicultura), un fenómeno conocido como Aceleración Azul. Esto crea una fuerte tensión entre el objetivo de conservar el 30 % de los océanos para 2050 (efecto parque) y la creciente industrialización (efecto granja). • El caso del Cap de Creus: utiliza esta área marina protegida como ejemplo de una lucha histórica por su conservación. Tras décadas de conflicto entre los sectores artesanal, industrial y náutico, se ha publicado el Plan de Regulación, Usos y Gestión (PRUG). • La pesca artesanal como modelo sostenible: Síliva destaca que los pescadores artesanales se definen por su propio sistema de conocimientos, tecnología adaptada al entorno y una ética de responsabilidad con el medio ambiente. Esta actividad se defiende como un modelo de justicia ambiental frente a las presiones del mercado global y la navegación recreativa. • Desafíos sociales y ambientales: en la conferencia se destaca la fuerte interconexión entre la tierra y el mar (especialmente en la dieta y el ciclo de nutrientes). Asimismo, se mencionan graves problemas sociales, como la falta de relevo generacional y la realidad de los pescadores migrantes (muchos de ellos senegaleses), que a menudo sufren traumas durante el proceso migratorio y enfrentan dificultades para integrarse en la industria pesquera local; This lecture, delivered by Professor Silvia Gómez (UAB), explores the evolution and current challenges of marine applied anthropology, detailing the following: • Evolution of the discipline: anthropology has moved from an exclusively production- and extraction-focused approach (fisheries anthropology) to a more holistic and political perspective (maritime anthropology). Currently, the term “anthropology of seas and oceans” is preferred, which is integrated into marine social sciences to address the global socio-ecological crisis in a transdisciplinary manner, including the voices of users themselves, such as fishermen. • Blue Acceleration: the speaker describes a process of accelerated exploitation of the sea by various sectors (tourism, offshore wind energy, mining, aquaculture), a phenomenon known as Blue Acceleration. This creates a strong tension between the goal of conserving 30% of the oceans by 2050 (“park effect”) and growing industrialisation (“farm effect”). • The case of Cap de Creus: she uses this marine protected area as an example of a historic struggle for preservation. After decades of conflict between artisanal, industrial and nautical sectors, the Regulation, Uses and Management Plan (PRUG) has been published. • Artisanal fishing as a sustainable model: Síliva highlights the fact that artisanal fishermen are defined by their own system of knowledge, technology adapted to the environment and an ethic of responsibility towards the environment. This activity is championed as a model of environmental justice in the face of pressures from the global market and recreational boating. • Social and environmental challenges: The talk highlights the strong interconnection between land and sea (especially in diet and the nutrient cycle). Likewise, serious social issues are mentioned, such as the lack of a generational succession and the reality for migrant fishermen (many from Senegal), who often suffer traumas during the migration process and face difficulties integrating into the local fishing industry Fri, 07 Nov 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8383 2025-11-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/8302 Nòmades contra i malgrat l'Estat: una mirada al conflicte per l'accés a la terra des del Tibet pastoral: (1958-2025) Coma, Maria Conferència d'antropologia social centrada en la recerca de Maria Coma a la regió d'Amdo, al nord-est del Tibet, actualment part de la província xinesa de Qinghai, on predomina el pastoralisme nòmada. La investigació destaca la singularitat d'aquest treball de camp, que es diferencia de l'antropologia catalana contemporània per la seva profunda immersió etnogràfica en una societat tradicional i llunyana, que requereix un domini de la llengua indígena. El nucli de la xerrada exposa el conflicte al voltant de la tinença i l'accés a la terra i com la mobilitat dels pastors s'ha vist radicalment afectada, primer per la repressió estatal i la col·lectivització (especialment després de la Gran Massacre de 1958), i posteriorment per la privatització de les pastures i la fragmentació del territori mitjançant tanques de filferro. Finalment, l'autora revela com els pastors, mitjançant estratègies com el lloguer de terres, desafien de manera subtil les limitacions de l'Estat per tal de mantenir el seu mode de vida mòbil i els seus ramats, un acte d'orgull i resistència cultural en un context d'autoritarisme; Conferencia de antropología social centrada en la investigación de Maria Coma en la región de Amdo, al noreste del Tíbet, actualmente parte de la provincia china de Qinghai, donde predomina el pastoralismo nómada. Destaca la singularidad de este trabajo de campo, diferenciado de la antropología catalana contemporánea por su profunda inmersión etnográfica en una sociedad tradicional y lejana, que requiere un dominio de la lengua indígena. En la conferencia, se expone el conflicto en torno a la tenencia y el acceso a la tierra y cómo la movilidad de los pastores se ha visto radicalmente afectada, primero por la represión estatal y la colectivización (especialmente después de la Gran Masacre de 1958), y posteriormente por la privatización de los pastos y la fragmentación del territorio mediante vallas de alambre. Por último, la autora revela cómo los pastores, mediante estrategias como el alquiler de tierras, desafían de forma sutil las limitaciones del Estado para mantener su modo de vida nómadal y sus rebaños, un acto de orgullo y resistencia cultural en un contexto de autoritarismo; Conference on social anthropology focusing on Maria Coma's research in the Amdo region, northeast of Tibet, currently part of the Chinese province of Qinghai, where nomadic pastoralism predominates. The uniqueness of this fieldwork stands out, differing from contemporary Catalan anthropology due to its deep ethnographic immersion in a traditional and distant society, which requires mastery of the indigenous language. The lecture discusses the conflict surrounding land tenure and access to land and how the mobility of herders has been radically affected, first by state repression and collectivisation (especially after the Great Massacre of 1958), and later by the privatisation of pastures and the fragmentation of the territory by wire fences. Finally, the author reveals how pastoralists, through strategies such as land leasing, subtly challenge the state's limitations in order to maintain their nomadic way of life and their herds, an act of pride and cultural resistance in a context of authoritarianism Fri, 07 Nov 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8302 2025-11-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7957 Memorias del Contacto. Las relaciones blanco-indios-criollos en Misiones, Argentina (1920-1960) Cebolla Badie, Marilyn La conferència a càrrec de Marilyn Cebolla Badie, organitzada dins el marc del Seminari XXII Seminari d'Antropologia Social, aborda la situació de la província de Misiones (Argentina) cap a l'any 1919, moment en què es van establir les primeres colònies. La ponent analitza les relacions entre els colons d’origen europeu, els criolls paraguaians i els indígenes de diverses ètnies guaranís, destacant una "fricció interètnica", com ho defineix Roberto Carlos Oliveira. Segons Cebolla, la identitat ètnica de les diferents comunitats es va construir per contrast: mentre que els indígenes preservaven la seva identitat mitjançant estratègies d’evasió, els colons negaven la identitat indígena, adoptant una visió etnocèntrica. La ponent subratlla que, tot i que el seu treball se centra en les dinàmiques des de la perspectiva dels colons, caldria incorporar també la perspectiva indígena, dos aspectes poc explorats en la bibliografia existent, tant en l’àmbit de l’antropologia com en el de la història. Els pobles indígenes van ser gairebé invisibles en els relats històrics tradicionals, tot i que la seva organització política i social, així com els seus patrons de mobilitat, es van veure profundament afectats. Cebolla conclou que el paper de l'estat argentí va ser fonamental en legitimar els actors considerats preferits, mentre que la seva acció va marcar negativament al col·lectiu indígena, de manera que, amb el temps, els descendents dels colons europeus van acabar convertint-se en els propietaris de la terra, mentre que els indígenes es van veure relegats a la condició d’ocupants. Wed, 06 Nov 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7957 2024-11-06T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7420 La favela com a espai no exòtic Márquez, Raúl Conferència de Raúl Márquez, activitat que forma part de la Setmana de l'Antropologia (VIII Edició), dins el mac del XXI Seminari d'Antropologia Social. Márquez exposa que les favelas –barris d’autoconstrucció del Brasil- han estat representades com a espais singulars, on no hi ha organització col·lectiva o l’únic ordre que regeix és l’imposat pel narco i la seva violència. Les recerques etnogràfiques mostren, en canvi, com els veïns i veïnes d’aquests barris construeixen xarxes de suport mutu complexes, que són fonament de drets i ordenaments propis. Aquests drets, lluny de ser estranys o exòtics, adapten de manera creativa el dret civil oficial i serveixen per regular la convivència dels diferents actors que habiten els barris. Wed, 22 Nov 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7420 2023-11-22T00:00:00Z