http://hdl.handle.net/10256.1/6457 La ciutat recuperada: converses sobre l'arqueologia urbana recent a Girona Sat, 24 Jan 2026 11:42:59 GMT 2026-01-24T11:42:59Z http://hdl.handle.net/10256.1/7837 els darrers testimonis de la comunitat jueva a Girona: el micvé. La sinagoga de l'est de la Força i la làpida hebraica de la Cort Reial Colomer, Joel; Bouso, Mònica; Costa, Ana questa conferència, celebrada en el marc del Cicle de conferències de l'Institut d'Estudis Gironins, està centrada en l'estudi de la comunitat jueva de Girona durant l'edat mitjana. Els ponents aborden la història d'aquesta comunitat des de diferents perspectives de recerca, basant-se en tres fonts principals: l'arqueologia, la documentació històrica i l'epigrafia. La primera ponent, l'arqueòloga Ana Costa, exposa els resultats de les excavacions realitzades l'any 2014 a la zona de Bonastruc Sa Porta. El documentalista Joel Colomer ofereix una anàlisi que posa èmfasi en la riquesa documental medieval de la comunitat jueva de Girona, especialment durant els segles XIII i XIV. Colomer explica que la seva investigació se centra en l'any 1492, un moment crucial per a la comunitat jueva de Girona a causa de l'expulsió decretada per l'Edicte d'Alhambra. Entre la documentació estudiada, destaquen els registres notarials de vendes d'immobles, tan comuns com particulars, i de crèdits dels membres de l'aljama, els quals il·lustren l'accelerada dissolució de la comunitat abans de la seva expulsió. Finalment, l'epigrafista Mònica Bouso presenta unes imatges de l'Hagada de Sarajevo, per introduir el ritual funerari jueu. Bouso esmenta el cementiri de Montjuïc, on s'han identificat 191 tombes amb diverses tipologies: fosses simples, tombes cobertes per lloses i sepulcres amb cavitats laterals. També destaca que Girona posseeix un nombre rellevant, 40, de làpides hebraiques, datades entre els anys 1198 i 1440, moltes de les quals van ser reutilitzades en construccions posteriors, i cap d'elles trobades in situ. Tue, 14 Dec 2021 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7837 2021-12-14T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7835 La fortificació a Gerunda. Les darreres intervencions a la muralla de la Força Vella Sagrera i Aradilla, Jordi; Gonzàlez, Àngela; Fuertes, Maribel Aquesta conferència, celebrada en el marc del Cicle de conferències de l'Institut d'Estudis Gironins, tracta l'evolució històrica de la ciutat de Girona, centrant-se especialment en el recinte de la Força Vella, des de l'època romana fins a la carolíngia. La discussió se centra particularment en el tram meridional del recinte, on s'han dut a terme les excavacions més exhaustives. Jordi Sagrera inicia la conferència exposant les intervencions, prospeccions i documentacions realitzades a la zona d'Alemanys IV. Maribel Fuentes se centra en les reformes efectuades als números 2 i 4 de Bellmirall, on ella mateixa participa en diverses excavacions en que es localitzen elements arquitectònics de gran interès, incloent-hi gàrgoles, escuts, un pou, així com restes de la muralla romana i la seva ampliació durant el període carolingi. Per la seva banda, Àngela González amplia l'exposició amb les seves pròpies intervencions també a Bellmirall 2-4. Corrobora la troballa, als anys trenta, de la muralla fundacional de Girona, a més de destacar la recuperació de fortificacions del segle XIV. També fa referència al descobriment de sitges, dels segles VI-IX i IX-XI, similars a les que va trobar anteriorment Anna Augé. Aquestes intervencions identifiquen diverses fases constructives, datades entre els segles IX i VI, així com restes de fusta i palla que es conserven en bon estat i que han de ser objecte d'anàlisi més detallada. Sagrera conclou destacant la rellevància de la finca de Bellmirall per la seva seqüència històrica contínua, que proporciona evidències arqueològiques de les diferents èpoques de la història de Girona, des de la seva fundació fins als períodes medievals. Tue, 14 Dec 2021 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7835 2021-12-14T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7830 Els castells de Girona. Els Cardona, els Cabrera i els Montcada: la defensa feudal dels vèrtexs de la Força Vella Nolla, Josep Maria; Fuertes, Maribel; Vivó Codina, David Aquesta conferència, presentada en el marc del Cicle de conferències de l'Institut d'Estudis Gironins, aborda l'evolució de les fortificacions medievals de Girona, centrant-se en el triangle defensiu de la Força Vella entre els segles IX i XI, destacant la construcció de tres castells que difereixen del concepte tradicional de fortalesa: el Castell de Gironella, el Castell de Sobreportes i el Castell del Sud o del Migdia. Josep Maria Nolla introdueix la història general de la fortificació gironina a partir de l'any 800, David Vivó se centra en el Castell de Gironella, situada a la part alta de Girona. Maribel Fuentes analitza el Castell del Sud (també conegut com el castell del Migdia), situat on actualment es troba la Placeta del Correu Vell, i el Castell de Sobreportes, que ha donat lloc a l'actual edifici de la Casa Pastors. La conferència conclou amb un debat sobre com aquestes fortificacions han deixat una empremta profunda en la configuració urbana de la Girona actual, connectant el passat medieval de la ciutat amb la seva morfologia contemporània. Tue, 09 Nov 2021 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7830 2021-11-09T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7757 Testimonis de la muralla medieval al raval de l'Areny Sagrera i Aradilla, Jordi; Llorens, Josep Maria; Fuertes, Maribel Jordi Sagrera, basant-se en la seva recerca sobre el barri medieval i modern de Girona, tracta el desenvolupament de la ciutat utilitzant com a fil conductor la muralla. Centrant-se especialment en la zona de l'Areny, al sud de la muralla de la Força Vella, a la riba dreta del riu Onyar. A finals del segle XI, Girona va experimentar un creixement significatiu, impulsat, en part, per la celebració del mercat (1160). Durant l'època baixmedieval, la construcció de les cases s'adaptava a l'orografia natural, als camins preexistents i a la necessitat d'urbanitzar i economitzar l'espai, creant illes allargades. Al segle XII, la xarxa urbana ja estava definida i, amb el temps, l'espai es va anar comprimint amb edificis més petits i alts. A mitjan segle XIV, en un context de guerra intermitent amb Castella, Pere II el Cerimoniós va ordenar la millora de la fortificació de diverses ciutats catalanes, inclosa Girona, que es va iniciar el 1361, i que continuar en els anys posteriors, a on es va construir un mur amb fossat i ampliacions de les muralles antigues per protegir els ravals i els burgs, entre d'altres. Aquestes ordinacions es van dur a terme en un període de crisi econòmica i amb dificultats de finançament, cosa que va comportar expropiacions i enderrocaments d'habitatges. Maribel Fuertes continua la intervenció mostrant diverses fotografies d'excavacions a la zona, concretament d'edificis del carrer de l'Argenteria: Argenteria 27, Argenteria 23, Argenteria 19 i Argenteria 1, que venen a confirmar la recerca de Jordi Sagrera sobre l'arqueologia urbana de Girona. Aquests treballs arqueològics han revelat restes de ceràmica, reflectint la cultura material de la ciutat i contribuint a establir la cronologia del jaciment. Restes que, segons l'expert ceramista Josep Llorens, pertanyen a vaixella comuna de taula, així com a ceràmica valenciana d'importació, molt abundant des de 1350 fins a finals del segle, que sovint era símbol de poder i prestigi per a les famílies gironines. Tue, 23 Nov 2021 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7757 2021-11-23T00:00:00Z