http://hdl.handle.net/10256.1/6902 Thu, 12 Feb 2026 04:07:44 GMT 2026-02-12T04:07:44Z http://hdl.handle.net/10256.1/7193 Fascismos pasados, presentes y futuros Finchelstein, Federico Federico Finchelstein fa una introducció reflexionant sobre fins a quin punt hi ha una connexió entre els feixismes i els populismes del passat i els presents. Diu que, com la majoria dels historiadors saben, no hi ha democràcia sense crisis. La idea de democràcia té a veure amb la paraula "crisis" i, històricament, s'ha anat confonent la crisi amb el fracàs de la democràcia. Per Finchelstein això sí que és una connexió obvia amb els feixismes actuals. D'altres serien la d'entendre la realitat en termes absoluts i crítica els arguments d'alguns historiadors, com Richard Evans, que ve a dir que el feixisme als EUA té poca complexitat teòrica i no abunda, com a Europa, i que la tradició democràtica liberal del país és antiga. Finchelstein afirma que evidencia un etnocentrisme amb gran ignorància de les altres històries globals i internacionals. Posa èmfasi que per parlar de feixisme cal llegir la bibliografia historiogràfica. I diu que molts historiadors, entre els quals s'inclou, proposen entendre la història d'aquestes dretes extremes en termes de continuïtats i ruptures. També afirma que la història d'aquestes s'hauria de fer vinculada a altres disciplines. Conclou que potser no és tan important la qüestió semàntica del feixisme com observar que en la història aquests moviments canvien, i potser no es repeteixen, però sí que es reformulen. Quan parla del seu llibre, "Del fascismo al populismo en la historia", exposa que analitza la història del feixisme i el populisme de l'extrema dreta de la manera més global possible. Ho fa través de fonts primàries i de bibliografia secundària, i partint de 4 eixos que diu que el populisme no té i si el feixisme: la violència i la militarització de la política, la mentida i la propaganda totalitària i extrema (convertir la mentida en realitat), la xenofòbia o el racisme (l'enemic es torna l'eix de la política) i la dictadura. Afirma que és difícil pensar que el populisme és una dictadura, però sí que és una forma dictatorial de la democràcia. Thu, 22 Jun 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7193 2023-06-22T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7129 ¿Una democracia fascista? Los intelectuales fascistas y el concepto de democracia en Italia, 1922-1943 Domper, Carlos Carlos Domper ens parla de la seva investigació en progrés que té a veure amb els debats en curs sobre la democràcia.De com s'entén el procés de construcció de la democràcia en el segle XX i si el feixisme va desenvolupar un concepte de democràcia. Aquest té diferents definicions al llarg dels anys: des de la conceptualització com un sistema mesurable a la conceptualització com a conjunt d'instruments per gestionar la societat i que s'adapta a tota mena d'ideologies. També anomena el concepte de "democràcia liberal", el de "democràcia feixista", etc. Explica que, fent referència a les humanitats digitals, hi ha instruments que són molt útils per l'anàlisi de discursos, paraules o idees. son les eines d'anàlisis o "data mining". Amb les que a partir d'una base de dades de fonts digitalitzades es pot fer un recerca molt exhaustiva, però no sempre es troben digitalitzades. Una de les eines a les quals fa més referència és el "Google Ngram Viewer" que permet rastrejar la freqüència d'ús de paraules en el temps dins la base de dades de Google. També ha hagut de recórrer a les fonts clàssiques i analògiques: analitzant diferents publicacions físicament. Fri, 19 May 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7129 2023-05-19T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7106 Miguel Primo de Rivera. Dictadura, populismo y nación Quiroga, Alex Alex Quiroga, en la seva intervenció, parla de la lògica del populisme com a una lògica de legitimitat tradicional d'una figura d'un líder que porta a terme un procés de regeneració nacional, sempre justificat per la demanda del poble per salvar la pàtria, de les elits corruptes lliberals per exemple, amb l'ambició de liquidar el sistema polític i mantenir el sistema socioeconòmic. A partir de la descripció d'aquest discurs ens parla de les pràctiques populistes en els anys vint a Espanya amb la dictadura de Primo de Rivera. Descriu un entramat propagandístic manufacturat a través d'una comunicació innovadora de comunicats a tots els diaris, articles de premsa, llibres recopilatoris i el que es diuen falses entrevistes (preguntes i respostes ja donades). Aquesta comunicació s'emmarca en diferents infraestructures que la porten a terme, entre elles destaca l'"Oficina de Información", el "Patronato Nacional de Turismo" i l'"Agencia Plus Ultra". Destaca aquesta última com a una agència de difusió de notícies que basa el seu discurs a assenyalar els enemics: els estrangers, els mals espanyols i els intel·lectuals. El discurs també fomenta la idea de modernització del país així com la imatge del dictador que es difon a través de postals, fulletons o pòsters. La dictadura també es val d'esdeveniments, exposicions, campanyes contra els mals espanyols, entre d'altres, i dels nous medis com la ràdio i el cinema, com a element propagandístics. Quiroga conclou que l'impacte d'aquestes polítiques de propaganda es veu en l'apropiació del vocabulari oficial en la vida quotidiana (mals espanyols, salvador de la pàtria, etc.), en alts nivells de mobilització, de militància i de suport al dictador però amb un baix compromís polític a diferència d'Alemanya i Itàlia. Thu, 20 Apr 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7106 2023-04-20T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7046 Nacionalismos fascistas en el sur de Europa: camisas negras y camisas azules cara a cara Piorelli, Giorgia Primerament, Maxi Fuentes fa la presentació dels dos ponents. Tot seguit, Giorgia Piorelli exposa el tema de la seva recerca sobre la idea de "nació" dels feixistes italians i els falangistes espanyols. Destaca que hi ha un ampli consens historiogràfic sobre la importància del concepte nació en aquests moviments. Així, amb el seu estudi, valida la hipòtesi que la idea de nació, canviant segons la situació nacional i internacional del moment, esdevé central dins de l'univers ideològic feixista. Explica que la idea de nació es postula com a mitjà per restaurar la unitat dels pobles italià i espanyol i per legitimar aquest poder i excloure a tots, de la comunitat estatal, que no compartien aquests valors. Descriu el canvi de la idea de nació de les ideologies feixistes i falangistes des de la dècada de 1930 fins el 1942-1943. Desgrana i defineix aquest concepte de nació a través de l'anàlisi de la ideologia, del pensament polític dels líders i ideòlegs dels dos moviments i de la combinació amb els fets històrics i posteriors decisions en política interior i exterior. Així, compara el discurs feixista i falangista sobre la idea de nació dels que n'extreu tres conceptes: el de la nació-imperi (que reivindica passats imperials dels dos països), el de la nació-raça (que es defineix, en els seus inicis com una comunitat nacional, i que evoluciona a postures més racistes i antisemites) i el de la nació esdevenint superpotència continental com a evolució natural (posant-se al nivell de l'Alemanya nazi i amb l'objectiu de posar fi a la crisi espiritual provocada per la democràcia liberal i el socialisme). Conclou que, pels feixistes italians i els falangistes espanyols, només és vàlida la seva idea de nació, i que, imposant el seu poder polític, excloent a tothom qui no pensa com ells, en lloc d'unir al "poble" el que provoquen és divisió. Thu, 16 Mar 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7046 2023-03-16T00:00:00Z