http://hdl.handle.net/10256.1/7002 Fri, 13 Feb 2026 10:38:27 GMT 2026-02-13T10:38:27Z http://hdl.handle.net/10256.1/7028 Mecanismos de flexibilización de la carga de la prueba de la culpa y responsabilidad Solé Feliu, Josep Les parts d' un procés de responsabilitat medicosanitària s' enfronten a dificultats importants a l' hora d' acreditar els pressupostos de la responsabilitat civil. Per fer front a aquestes dificultats, que afecten particularment el demandant, la majoria d' ordenaments jurídics desenvolupen mecanismes dirigits a flexibilitzar les tasques probatòries de les parts. Alguns d'ells tenen caràcter excepcional, com és el cas de les presumpcions legals. D'altres, en canvi, són més generalitzats en el context comparat, com és el cas de les presumpcions judicials de culpa o de nexe de causalitat (res ipsa loquitur, dany desproporcionat, faute virtuelle o «prova prima facie»). En el nostre ordenament jurídic, juga també un paper rellevant el principi de major facilitat o disponibilitat probatòria (Cf. Art. 217.7 LECiv/2000), que també s'acull en altres ordenaments jurídics, principalment per via jurisprudencial.; The parties to a medical-health liability process face significant difficulties when it comes to accrediting the assumptions of civil liability. To address these difficulties, which particularly affect the plaintiff, most legal systems develop mechanisms aimed at making the evidentiary tasks of the parties more flexible. Some of them are exceptional, as is the case with legal presumptions. Others, on the other hand, are more widespread in the comparative context, as is the case with judicial presumptions of guilt or causation (res ipsa loquitur, disproportionate damage, faute virtuelle or 'prima facie evidence'). In our legal system, the principle of greater ease or availability of evidence (cf. Article 217.7 LECiv/2000) also plays an important role, which is also accepted in other legal systems, mainly through jurisprudence. Thu, 23 Feb 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7028 2023-02-23T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7027 Las pautas de conducta y diligencia en el derecho Lifante Vidal, Isabel Aquest treball reflexiona sobre l'ús que es fa en el dret de les clàusules del tipus «diligència deguda», «a cura», «bon pare de família», «lex artis», etc. Per això s'ofereix, en primer lloc, una caracterització dels conceptes que es fan servir en aquestes expressions; en segon lloc, es defensa que, en utilitzar aquestes clàusules, el dret utilitza una tècnica normativa diferent de la determinació a priori de deures d'acció concrets, tècnica que consisteix en la definició de responsabilitats (en el sentit de deures vinculats a un rol). ; i en tercer i darrer lloc, s'aborda la suposada afectació a la seguretat jurídica que se sol atribuir a l'ús d'aquestes clàusules, relativitzant aquestes crítiques; «good father of a family», «lex artis», etc. For this, it is offered, firstly, a characterization of the concepts that are used in these expressions; Secondly, it is argued that, when using these clauses, the law uses a normative technique other than the a priori determination of specific duties of action, a technique that consists in the definition of responsibilities (in the sense of duties linked to a role). ; and thirdly and lastly, the alleged affectation to legal certainty that is usually attributed to the use of these clauses is addressed, relativizing these criticisms Thu, 23 Feb 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7027 2023-02-23T00:00:00Z