http://hdl.handle.net/10256.1/7185 Tue, 11 Nov 2025 20:28:10 GMT 2025-11-11T20:28:10Z http://diobma.udg.edu:443/bitstream/id/63217/ http://hdl.handle.net/10256.1/7185 http://hdl.handle.net/10256.1/8262 Conferència de Maria Àngels Anglada a l'Escola Sant Miquel dels Sants. Vic (enregistrament sonor) Anglada, Maria Àngels Conferència de Maria Àngels Anglada pronunciada el 12 d’abril de 1991 a l’Escola Sant Miquel dels Sants de Vic. En una primera part, l’escriptora explica la gènesi de tres novel·les seves i en una segona part es tracta la difusió dels escriptors catalans; al final de l’acte hi ha torn de preguntes dels estudiants que han llegit aquestes tres novel·les de Maria Àngels Anglada. L’autora parla de les obres de forma cronològica. Les portades de la col·lecció El Dofí són d’un pintor que viu a Eivissa. L'escriptora mai ha escrit novel·les massa llargues. La primera obra que va escriure va ser Les Closes, novel·la escrita entre 1974-1975 però publicada el 1979. Aquesta obra es basa en una història familiar real, la de la besàvia del seu marit, i en un paisatge i la gent d’un poble, Vilamacolum, a l’Alt Empordà, tot transformat i canviats els noms de les persones i de l’indret. Va consultar fonts, com l’Arxiu familiar de Can Geli, els diaris de l’època a la Biblioteca de Figueres, només alguns llibres perquè n’hi ha pocs sobre el segle XIX a l’Empordà i també comenta que va parlar amb persones que havien conegut la besàvia del seu marit, el Sr. Geli. Va enviar el llibre a Joan Sales, a Edicions 62 mai li van contestar i, més endavant, la van aconsellar de presentar la novel·la a un concurs literari i així ho va fer, va guanyar el Premi Josep Pla. La història de la novel·la Sandàlies d’escuma és diferent: li va interessar la vida d’una poetessa grega, Ànit de Tegea, qui va escriure poemes dedicats a les fonts, motiu que agrada molt a l’autora. Va triar una altra poetessa, però, Glauca de Kios, com a protagonista de la seva novel·la perquè no se sap res sobre la seva vida i podia fabular. A més a més, volia retratar una dona que es pogués moure amb llibertat, com Glauca, habitant d’una illa, Kios, i també aquesta obra li permeté parlar de l’Alexandria de l’època. Es tractava de reivindicar les poetesses d’aquell període i l’autora comptava, a més a més, amb fonts escrites de l’època. Artemísia és una novel·la que sorgí fruit d’un viatge a Mitilene, capital de l’illa de Lesbos, la pàtria de Safo, allà on hi havia la seva escola. En l’actualitat, queden molts poques restes de l’antiga Mitilene. L’autora vol reivindicar el paper cultural de la dona en la poesia. A Maria Àngels Anglada també li agradava molt la història d’una pintora italiana del segle XVII que va existir, Artemísia Gentileschi, filla d’un pintor, Orazio Gentileschi. A Maria Àngels Anglada li agraden les dones batalladores i que escriguin, pintin, toquin un instrument o componguin música, etc. Després, s’inicia un torn de preguntes al voltant d’aquestes novel·les i de la seva obra en general. També es parla del panorama de la novel·la catalana en aquell moment, anys 90, i l’autora reflexiona sobre diversos aspectes de la creació literària. Per a Anglada, la pàtria d’una escriptora és la seva llengua. Alguns autors, utilitzen una llengua per a la seva faceta periodística i una altra per a la seva obra de creació. No es pot viure només de la literatura, per això escriptores i escriptors van a programes de ràdio, televisió, fan col·laboracions en diaris, etc. A totes les seves novel·les posa una cita de Virgili. El que més la fa rumiar a l'hora d'escriure una novel·la és el punt de vista, qui explica la història, i també l’estructura de la història, són dos aspectes que condicionen com serà la novel·la. Sempre s’ha documentat per a les seves novel·les, com en la novel·la L’agent del rei, on va haver d’investigar molt per poder escriure sobre Andreu Febrer, el primer traductor en català i en qualsevol altra llengua de la Divina Comèdia, en vers. Molts temes del segle XIX han perdut la importància que tenien, però durant el segle XX han sorgit nous temes, d’altres van deixar de ser tabús Fri, 12 Apr 1991 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8262 1991-04-12T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7425 Taula rodona: Fages de Climent, Frederic Marès i la bibliofília Vilallonga, Mariàngela; Vilanova, Nati; Ribé, Berta; Arché Salellas, Ester; Padrosa, Inés; Seguranyes, Mariona Taula rodona sobre la relació entre l'escriptor Carles Fages de Climent i el col·leccionista i bibliòfil Frederic Màres, presidida i moderada per Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, presenta l'acte la directora de la Biblioteca Pública Carles Fages de Climent de Figueres, Nati Vilanova Wed, 22 Nov 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7425 2023-11-22T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7206 Conversa: Vint anys de l'Atles literari de les terres de Girona Vilallonga, Mariàngela; Cortadellas Gratacòs, Xavier; Duran Serrats, Pere; Piñeira i Brosel, Albert; Figueras Capdevila, Narcís L'Atles literari de les terres de Girona és una obra de consulta i referència molt important que ha posat els fonaments de molts projectes posteriors que vinculen el paisatge, la literatura i la cartografia i on podem trobar-hi agrupats, estructurats i contextualitzats els espais de les vuit comarques de Girona de la mà d'escriptors, narradors, poetes, moralistes, assagistes dels segles XIX i XX, que ens han fet contemplar ciutats, pobles, monuments i paisatges del nostre territori amb uns altres ulls. Aquest acte es fa per commemorar els 20 anys de la publicació d'aquest Atles i vol ser un homenatge a totes les que persones que van participar en la seva realització, així doncs es vol compartir amb el públic les vivències dels participants en aquesta gran obra. En una primera part, el poeta i filòleg Lluís Lucero fa una lectura de textos d'autores i autors de les vuit comarques gironines que inclou l'Atles. En una segona part de l'acte, es manté una conversa amb diverses persones vinculades en l'Atles, moderada per la professora Mariàngela Vilallonga Vives, coordinadora de l'Atles i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari. La professora Mariàngela Vilallonga recorda la història de l'Atles i agraeix a totes les persones que van fer-lo possible. La idea va partir d'ella mateixa l'any 1998, fa 25 anys, però va ser el 2003 quan ell i l'escriptor Narcís-Jordi Aragó van decidir començar aquest projecte i poder materialitzar-lo. Xavier Cortadellas Gratacòs, escriptor i editor, redactor de l'Atles, ens explica la seva experiència en fer la part del Baix Empordà i tot el que va descobrir arran d'aquesta tasca. Pere Duran Serrats, fotògraf, membre de l'equip de fotògrafs de l'Atles, explica com feia els itineraris en mapes de paper per tal de marcar les tasques que se li assignaven. Tenien unes llistes immenses de les fotos que volien que sortissin el l'Atles i en diverses èpoques de l'any. Narcís Figueras, filòleg, parla, entre d'altres coses, de l'Atles i de la sintonització amb la recerca que es feia a fora, però que a casa nostra també hi havia precedents molts anys abans en aquests tipus d'estudis sobre el paisatge des de la literatura. En l'Atles figuren autors i autores fins al 1975. Tanca la conversa l'Albert Piñeria i Brosel, vicepresident segon i diputat de Cultura, en funcions, de la Diputació de Girona, qui ens recorda que aquest Atles és un viatge per la demarcació a través de la literatura. Aquesta obra té un punt de sentiment de pertinença, de fer sentir que la gent se senti orgullosa d'escriure en el seu territori i sobre el seu territori, va ser important per fer pensar als autors i les autores que es podia escriure del seu lloc i del seu entorn. Aquesta obra va ser el germen de la creació el 2004 de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent i de les rutes literàries i itineraris literaris que es van fer més endavant i que es continuen fent Thu, 22 Jun 2023 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7206 2023-06-22T00:00:00Z