http://hdl.handle.net/10256.1/7609 Sat, 07 Mar 2026 03:10:12 GMT 2026-03-07T03:10:12Z http://diobma.udg.edu:443/bitstream/id/64825/ http://hdl.handle.net/10256.1/7609 http://hdl.handle.net/10256.1/7628 Armand Obiols, periodisme, literatura i exili Torra Pla, Quim Conferència de la II Jornada de Periodisme i exili, pronunciada per Quim Torra, 131è President de la Generalitat de Catalunya i llicenciat en Dret, sobre la figura de l'intel·lectual, escriptor i traductor Joan Prat, conegut com Armand Obiols. Intenta parlar de la figura d'Obiols deslligat del Grup de Sabadell i de la seva relació amb la Mercè Rodoreda, tot i que és difícil perquè els amics i l'escriptora formen part de la seva vida. Torra argumenta que és difícil avaluar un autor sense obra, només tenim llibres pòstums, però Obiols va escriure centenars d'articles a diaris i revistes, tot i que l'Obiols creador, poeta, dura molts pocs anys. Armand Obiols va escriure, segons Pere Gimferrer, un dels millors poemes de la literatura catalana, Oda a Catalunya. Obiols i els seus amics de Sabadell, Francesc Trabal i Joan Oliver, publicaren el Diari de Sabadell, un dels millors diaris del país. Funden una editorial, La Mirada, allà editen les obres dels millors escriptors del moment. Armand Obiols crea Acció Catalana, de gran influència intel·lectual i política. Funda el gran diari dels intel·lectuals catalans, La Publicitat. I intervé en la Revista de Catalunya, La Nau i El Be Negre. Segons Torra, Obiols es volia construir a sí mateix intel·lectualment i no volia escriure sense haver llegit tot el que podia llegir. El seu model va ser Paul Valéry i després ho va ser Carles Riba. Obiols no aconsegueix projecció pública fins que esdevé un dels editorialistes de La Publicitat. El 1938 és proposat per dirigir la Revista de Catalunya, càrrec que assumeix Obiols, segons Torra, perquè se sent dipositari d'un llegat. Aquesta revista a l'exili passa a ser un símbol, la lluita per la llengua catalana. El 1940 al món només es por llegir en català la Revista de Catalunya, apart de les publicacions històriques en català a Sudamèrica. Per a Quim Torra, Armand Obiols exemplifica el que fou la generació d'intel·lectuals d'aquella època, una generació fidel a la llengua i al país, una generació marcada pel seu Catalanisme, Cosmopolitisme i Compromís Fri, 07 Jun 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7628 2024-06-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7627 Taula rodona: la Revista de Catalunya i la defensa de la cultura catalana Ponsatí-Murlà, Oriol; Pereira, Andrea; Pujol, Enric; Vilanova, Francesc Segona jornada de Periodisme i exili, sobre les revistes culturals, concretament sobre la Revista de Catalunya. S'expliquen la seva història des del seu naixement durant la dictadura de Primo de Rivera al 1924, i la seva evolució al llarg de la història de Catalunya. La jornada s'emmarca dins de les activitats que organitza la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català. Fri, 07 Jun 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7627 2024-06-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7625 Joan Sauret: Ressorgiment com a eina de desvetllament cultural i polític Llobet, Àlvar El periodista, historiador de l'art i escriptor Àlvar Llobet, autor de l'obra Joan Sauret. Tasca i esperança, pronuncia una conferència en el marc de la II Jornada Periodisme i exili en la qual repassa la vida i l'obra de l'important polític, esriptor i impressor de Balaguer, Joan Sauret, en el 125è aniversari del seu naixement. Sauret va aribar a ocupar càrrecs polítics com Secretari General d'Esquerra Republicana i Director General de Sanitat en el Govern d'Esquerra Republicana. Àlvar Llobet comenta que vol que aquesta conferència serveixi per reivindicar l'obra i la tasca d'aquest personatge oblidat i desconegut fins i tot pels seus propis covilatans. Sauret va col·laborar en la revista Ressorgiment, revista clau de l'exili català, així com va ser figura transcendental en la revista La Humanitat. També participà en les revistes Tribuna, Espanya/Europa, Cartes d'Europa. Fundà a Balaguer Pla i muntanya i és autor d'un llibre que ajuda a conèixer i entendre l'exili, L'exili polítiic català Fri, 07 Jun 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7625 2024-06-07T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7615 Obertura de la Jornada Ferrer, Lídia; Costa, Lluís; Capdevila, Germà; Julià, Lluïsa; Llach, Sílvia Obertura de la II Jornada Periodisme i exili: Les revistes i la cultura catalana a l'exili, organitzada per la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en català i realitzada al Port de la Selva el 7 de juny de 2024. Dóna la benvinguda la senyora Lídia Ferrer, alcaldessa del Port de la Selva remarcant la figura de l'il·lustre fill de la vila, Hipòlit Nadal i Mallol, periodista que va fundar a Buenos Aires la revista Ressorgiment, que es va editar durant cinquanta-sis anys. La biblioteca personal de Nadal i Mallol es va portar al Port de la Selva, biblioteca que seria l'embrió de la biblioteca municipal. Seguidament, el Director de la Càtedra i professor de la UdG, Lluís Costa, comenta les activitats realitzades per aquesta Càtedra, fundada ara fa un any i cinc mesos, els objetius i els darrers convenis establerts amb associacions i entitats del país. Recorda els podcasts que realitzen els alumnes de Comunicació Cultural de la UdG i la convocatòria de la beca Monsterrat Minobis, en homentage a la insgine periodista figuerenca, que vol incentivar el periodisme amb visió de gènere.  És molt important l'associació amb la Revista de Catalunya, que enguany celebra els 100 anys d'existència. Tot seguit, la vicerectora de Territori i Compromís Social de la UdG, Sílvia Llach, parla de les 48 Càtedres de la UdG, que van néixer abans que la mateixa UdG (1991) amb la creació de la Càtedra Ferrater Mora, i de la importància de la seva missió en el teixit social i cultural de l'entorn de la UdG. Germà Capdevila recorda el paper de les revistes en la vida cultural i política del país i la figura del periodista i del l'exili a causa del seu treball, situació que, desafortudament, continua produint-se. Per finalitzar aquesta presentació de la Jornada, la directora de la Revista de Catalunya, Lluïsa Julià, parla de la trajectòria i remarca la importància d'aquesta revista, que corre en línia paral·lela a la història de Catalunya. Fri, 07 Jun 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7615 2024-06-07T00:00:00Z