http://hdl.handle.net/10256.1/7703 "Món digital, imatges i història: memòries en tensió", 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin Tue, 10 Mar 2026 13:38:50 GMT 2026-03-10T13:38:50Z http://diobma.udg.edu:443/bitstream/id/65226/ http://hdl.handle.net/10256.1/7703 http://hdl.handle.net/10256.1/7811 Videojocs, narratives del passat i geopolítica Moreno Cantano, Antonio César En el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, titulat “Món digital, imatges i història: memòries en tensió”, celebrat a Portbou els dies 20, 21 i 22 de setembre de 2024, Antonio César Moreno Cantano ofereix una conferència centrada en les capacitats dels videojocs com a eines de construcció de discursos polítics, culturals i/o religiosos. Moreno Cantano exposa que aquests són utilitzats per una gran majoria de països, posant exemples de Turquia i Iran. Els videojocs, sovint subvencionats pels governs, esdevenen una peça clau dins un engranatge que té com a objectiu la interpretació i glorificació del passat nacional, la projecció de la seva visió nacional i influir en la percepció global del seu paper en el món. Destaca la manera en què aquesta tecnologia, gràcies als seus efectes visuals i sonors immersius, així com la seva capacitat de connectar persones a través de la seva accessibilitat, pot evocar respostes emocionals profundes. Aquestes característiques permeten als videojocs no només entretenir, sinó també servir com a vehicles per a la transmissió de narratives històriques i polítiques, contribuint així a la formació d’una memòria col·lectiva que sovint resulta interessada. Fri, 20 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7811 2024-09-20T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7735 La història digital i les controvèrsies memorials Venegas, Alberto Conferència d'Alberto Venegas (Universitat de Múrcia) en el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, titulat "Món digital, imatges i història: memòries en tensió", celebrat a Portbou. Venegas analitza com el software ha assumit el control no només de la història, sinó també de la memòria, i examina les conseqüències d'aquest canvi, citant Éric Sadin i el sorgiment de l’"individualista tirà". Segons Venegas, el concepte d'"història digital" ha quedat obsolet, perquè no només han canviat les eines per fer història, sinó també les "matèries primeres", com afirma Lev Manovich. Venegas reflexiona sobre com les noves tecnologies ens permeten experimentar el passat, però es pregunta "quin passat" es presenta a través d'aquestes tecnologies. Seguint Manovich, subratlla que moltes activitats contemporànies es realitzen a través del software. Relaciona aquesta idea amb l'estudi de Ben Jacobsen sobre l'impacte de les plataformes socials en la memòria col·lectiva i individual. Cita José Luis Brea i la seva noció de la "memòria RAM accelerada", la qual Venegas vincula amb la pèrdua de capacitat de memòria de conservació, un fenomen estudiat en àmbits com la psicologia. Argumenta que la funció de la història, de recuperar i analitzar el passat, es veu amenaçada en una cultura que depèn cada vegada més dels nous formats digitals. La "memòria activa" no estabilitza el passat, sinó que es reconstrueix contínuament, com demostren les seleccions fragmentàries de records a les xarxes socials. Venegas exemplifica això comparant els àlbums fotogràfics familiars tradicionals amb els arxius digitals dels dispositius personals. Venegas adverteix que la memòria col·lectiva controlada pel software és eficaç quan ningú en qüestiona la validesa, citant Sarah Gensburger i Sandrine Lefranc. Això fa encara més important conèixer l'origen de la informació que consumim. Finalment, parla de l'"esferificació" del passat, un procés que provoca conductes repetitives i una interpretació unívoca de la memòria. Aquesta situació limita el diàleg, la interpretació i el sentit crític dels individus. Venegas conclou citant Karl Popper, qui argumenta que l'aparició d'un únic "cigne negre" pot desmentir la creença que tots els cignes són blancs. Així, Venegas assegura que cal trencar el cicle d'autoengany cercant noves perspectives que qüestionin la noció d’un passat únic. Fri, 20 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7735 2024-09-20T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7734 Les fonts digitals i la historiografia. Canvi de paradigma? Eiroa, Matilde Conferència de Matilde Eiroa (Universidad Carlos III de Madrid) en el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, titulat "Món digital, imatges i història: memòries en tensió", celebrat els dies 20, 21 i 22 de setembre a Portbou. Eiroa exposa que les fonts historiogràfiques no es limiten només als documents i els seus discursos, sinó que inclouen també les imatges i l’oralitat. Integra els elements digitals com a fonts històriques que contenen informació historiogràfica rellevant. Citant a Paul Preston, qui defensa que l’historiador estableix la seva síntesi a partir de les fonts historiogràfiques, de les quals es pot deduir coneixement sobre el passat, Eiroa explica la confluència i la classificació variada de fonts en diferents suports, localitzacions i tipologies (primàries i secundàries, qualitatives i quantitatives, etc.). A més, especifica que en l'espai digital existeix una gran quantitat de materials, molts d'ells reutilitzables i generats per una infinitat d’autors. Segons Eiroa, un dels principals problemes d’aquestes fonts és l’abundància i l’emmagatzematge de dades, algunes de les quals tenen accés restringit (Deep Web). Davant el desafiament de la seva classificació, ella proposa fer-ho segons el seu origen tècnic (documents tradicionals digitalitzats o nascuts digitals), el suport (no físic), la seva distribució (gèneres discursius d’internet: blogs, pàgines web, etc.), els aspectes tècnics (capacitat d’actualització i interacció), l’autoria (privada, pública o anònima) i la narrativa en què es presenten. Recalca que la narrativa és fonamental per a l’anàlisi de les fonts, recordant la cèlebre frase de Herbert Marshall McLuhan, "el mitjà és el missatge". També menciona l’existència de diverses maneres de comprovar la fiabilitat i la credibilitat d’aquestes fonts. Finalment, subratlla que hi ha un trasllat del treball dels historiadors i del coneixement cap a formats més accessibles, i que la recerca amb eines d'anàlisi de big data permet una investigació més extensiva i rigorosa. Així, Eiroa conclou que el "gir digital" ha afectat la societat i, en conseqüència, la disciplina de la Història, de manera que els historiadors han d'adoptar una actitud proactiva per aprofitar al màxim les seves possibilitats. Fri, 20 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7734 2024-09-20T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/7706 El règim visual en l’era digital. Formes dominants de representació i contradiscursos Martín Prada, Juan Conferència de Juan Martín Prada (Univesidad de Cádiz) en el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin ""Món digital, imatges i història: memòries en tensió" celebrat a Portbou els dies 20, 21 i 22 de setembre del 2024 i on s'intentarà analitzar els desafiaments als quals han de fer front les polítiques de memòria en un món globalitzat. Juan Martín Prada aporta la seva reflexió en el tema del col·loqui des del punt de vista de les arts visuals contemporànies Fri, 20 Sep 2024 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/7706 2024-09-20T00:00:00Z