http://hdl.handle.net/10256.1/8023 Sat, 07 Mar 2026 15:02:53 GMT 2026-03-07T15:02:53Z http://hdl.handle.net/10256.1/8066 Paula Rego: Sèrie Avortament (1998) Vilardell, Quim Quim Vilardell, estudiant de l’assignatura «Art i gènere» del Grau en Història de l’Art de la Universitat de Girona, en el marc del projecte d’innovació docent «Els nostres cossos (no) són un camp de batalla»: representacions i activisme artístic i cultural per confrontar les violències masclistes (INDOVIG 2023), analitza una de les sèries més importants de Paula Rego, una sèrie de pintures i gravat sobre l’avortament clandestí realitzades després del resultat negatiu del referèndum sobre l’avortament a Portugal Tue, 28 Jan 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8066 2025-01-28T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/8032 Mª Aurèlia Capmany: Cartes impertinents (1971) Mesa Muñoz, Sandra Sandra Mesa Muñoz, estudiant de l’assignatura «Art i gènere» del Grau en Història de l’Art de la Universitat de Girona, en el marc del projecte d’innovació docent «Els nostres cossos (no) són un camp de batalla»: representacions i activisme artístic i cultural per confrontar les violències masclistes (INDOVIG 2023), comenta l’obra «Cartes impertinents» de Maria Aurèlia Capmany, publicada el 1971. Sandra Mesa analitza com l’autora, amb to irònic i provocador, a través d’un recull de cartes fictícies de dona a dona, tracta com el masclisme els ha afectat al llarg de tota la història Tue, 28 Jan 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8032 2025-01-28T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10256.1/8029 Entrevista a Núria Güell Macias, Joel; Martínez Cano, Abril; Güell, Núria Entrevista a Núria Güell (2024) Joel Macias i Abril Martínez Cano, estudiants de l’assignatura «Art i gènere» del Grau en Història de l’Art de la Universitat de Girona, en el marc del projecte d’innovació docent «Els nostres cossos (no) són un camp de batalla»: representacions i activisme artístic i cultural per confrontar les violències masclistes (INDOVIG 2023), entrevisten a Núria Güell. Responent sobre la seva decisió de ser artista, l’artista defineix l’art com a un espai de llibertat i de la possibilitat de qüestionar l’autoritat. Preguntada pels seus inicis, relata com tornant d’un curs d’estudis a Cuba, amb motiu de la seva primera exposició ―a la Sala d’art Jove de Barcelona― de les obres escultòriques realitzades durant els anys d’estudi de Belles Arts a Barcelona, va experimentar certa incomoditat que li va fer considerar la responsabilitat de tenir veu pública. I com després d’un temps sense produir, decidí replantejar el seu treball artístic cap a allò social i allò polític. En les següents respostes, Núria Güell detalla aspectes i processos de la seva pràctica artística Tue, 28 Jan 2025 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.1/8029 2025-01-28T00:00:00Z