La intervenció, la innovació i la investigació, una relació necessària per les didàctiques = La intervención, la innovación y la investigación, una relación necesaria para las didácticas = L'intervention, l'innovation et la recherche, une mise en rapport nécessaire aux didactiques des disciplines

Abstract

En la seva proposta, Anna Camps estableix les condicions necessàries per aconseguir una relació articulada entre innovació i intervenció a partir de les aportacions de la investigació en didàctiques de les disciplines. Proposa distingir diferents blocs o nivells d'intervenció en la mesura que el docent, com a pràctic reflexiu, participa en el procés. Un primer bloc de la reflexió en l'acció implica dos nivells de capacitat: a) reaccionar de manera immediata a problemes de l'activitat in situ; b) que el docent tingui l'oportunitat i els mitjans d'exercir un control, especialment a nivell de la planificació, sobre la seva pròpia pràctica. Un segon bloc de reflexió sobre l'acció implica tres nivells diferents en què el professor participa i respon com a membre d'un col•lectiu que sobrepassa el seu entorn i fa intervenir altres actors i mirades. Planteja la necessitat que els docents participin activament, en especial en allò referent al segon bloc, perquè la investigació no oblidi la seva finalitat última de millorar la qualitat de les pràctiques didàctiques al' aula. Per la seva part, René Rickenmann presentarà les grans línies dels dispositius en clínica dels aspectes didàctics en els quals, recentment, s'hi inclou la participació activa dels docents en el procés investigador a partir de les aportacions de la psicologia clínica del treball. Com en la proposta anterior, Rickenmann insisteix en els efectes positius que aconsegueix una investigació sobre les pràctiques docents per a la seva millora. Insisteix tanmateix en l'interès d'instrumentar la mirada docent a partir dels conceptes generats per la investigació en didàctiques com són: el contracte didàctic, el medi didàctic, els gestos docents de devolució-regulació i institucionalització, els processos mesogenètics i topogenètics, etc... tots ells constituents d'un model de funcionament d'allò didàctic, que podrà ser qüestionat i millorat per les aportacions dels investigadors i, en especial, dels docents a partir de les seves pràctiques efectives

Dans sa présentation, Ana Camps propose d'établir les conditions nécessaires à l'articulation entre innovation et intervention à partir des apports de la recherche en didactique des disciplines. Elle propose de distinguer différents domaines d'intervention à partir de la participation des enseignants en tant que praticiens réflexifs. Un premier domaine, celui de la réflexion dans l'action implique la prise en compte de deux niveaux de capacités: a) celle de savoir réagir de manière immédiate aux problèmes que pose l'activité in situ, b) que l'enseignant sache saisir les opportunités et dispose des moyens nécessaires pour exercer un contrôle sur sa pratique, notamment en ce qui concerne la planification. Une deuxième dimension de réflexion sur l'action implique trois niveaux différents de participation de l'enseignant en tant que membre d'une collectivité qui dépasse son environnement immédiat d'activité et fait intervenir d'autres acteurs et d'autres regards. Ana Camps souligne la nécessité d'une participation active des enseignants afin que l'on n'oublie pas qu'une des finalités de la recherche est celle d'améliorer les pratiques en classe. De son coté, René Rickenmann présente dans ses grandes lignes les dispositifs de l'approche clinique en didactiques des disciplines, notamment ceux dans lesquels il y a une participation active des enseignants. Il souligne les effets positifs d'une telle participation dans l'amélioration des pratiques de classe. Il insiste néanmoins sur l'intérêt d'instrumenter le regard analytique de l'enseignant à partir des concepts issus de la recherche en didactiques, comme par exemple ceux de contrat didactique, milieu, gestes professionnels de dévolution/régulation et d'institutionnalisation, processus mésogénétiques et topogénétiques, etc... qui conforment un modèle du fonctionnement du didactique. Ce modèle peut être mis en question et ajusté en fonction des apports de la recherche et, en particulier, de la participation des enseignants

En su propuesta, Ana Camps establecerá las condiciones necesarias para conseguir una relación articulada entre innovación e intervención a partir de las aportaciones de la investigación en didácticas de las disciplinas. Propone distinguir diferentes bloques o niveles de intervención en la medida en que el docente, como práctico reflexivo, participa en el proceso. Un primer bloque de la reflexión en la acción implica dos niveles de capacidad: a) reaccionar de manera inmediata a problemas de la actividad in situ; b)que el docente tenga la oportunidad y los medios de ejercer un control, especialmente a nivel de la planificación, sobre su propia práctica. Un segundo bloque de reflexión sobre la acción implica tres niveles diferentes en los que el profesor participa y responde como miembro de un colectivo que sobrepasa su entorno y hace intervenir otros actores y miradas. Plantea la necesidad de que los docentes participen activamente, en especial en lo referente al segundo bloque, para que la investigación no olvide su fin último de mejorar la calidad de las prácticas didácticas en el aula. Por su parte, René Rickenmann presentará las grandes líneas de los dispositivos en clínica de lo didáctico en los que, recientemente, se incluye la participación activa de los docentes en el proceso investigador a partir de las aportaciones de la sicología clínica del trabajo. Como en la propuesta anterior, insiste Rickenmann en los efectos positivos que consigue una investigación sobre las prácticas docentes para la mejora de las mismas. Insiste sin embargo en el interés de instrumentar la mirada docente a partir de los conceptos generados por la investigación en didácticas como son los de contrato didáctico, medio didáctico, gestos docentes de devolución-regulación e institucionalización, procesos mesogenéticos y topogenéticos, etc... todos ellos constituyentes de un modelo de funcionamiento de lo didáctico, que podrá ser cuestionado y mejorado por las aportaciones de los investigadores y, en especial, de los docentes a partir de sus prácticas efectivas