De les paraules als fets: una lectura realista de vint anys de polítiques d'immigració i integració

Abstract

A Catalunya portem més de dues dècades treballant, des de les polítiques publiques en matèria d’integració, les conseqüències de la immigració. Encara que no partíem del no res, a partir dels 90 la societat catalana comença a detectar els primers signes del que serà un altre gran canvi i poc a poc les institucions polítiques i socials es van preparant. Ara, vint anys més tard, ja estem en condicions de mirar què s’ha fet i, sobretot, com s’ha actuat des de les polítiques públiques en aquesta matèria. Reconèixer èxits i fracassos, així com aquelles formes d’organització i d’actuació que han quedat establertes, és un exercici sa a l’hora de fer front a tots els reptes que encara tenim per davant. I per canviar, si cal, algunes d’aquestes manies, per molt inamovibles que puguin semblar. El panorama és incert: la crisi ens deixa molt més dividits socialment i l’origen migratori ja s’ha convertit a Catalunya en un eix estructurador d’oportunitats. A més, cal pensar molt sobre quin paper els toca jugar ara a les polítiques públiques locals davant un panorama europeu i mundial on cada vegada sonen amb més força les músiques de la intransigència, l’egoisme, el racisme i l’exclusió. Per últim, cal recordar que tot això cal fer-ho en una Catalunya on la diversitat forma part de la quotidianitat d’una gran part de nosaltres i sense ella ja no ens reconeixem