A la Corona catalanoaragonesa hi havia jueus i musulmans que es distingien pel fet de
posseir un credo diferent del de la societat que estava en el poder. El fet religiós fou
decisiu per a l’establiment d’identitats religioses i, de retruc, culturals. Aquestes fronteres
no desaparegueren quan els batejos forçosos portaren al canvi de credo dels considerats
dissidents. Això era així perquè tant el judaisme com l’islam deixaren en els seus fidels
una empremta indeleble que persistiria d’una manera més o menys explícita –però real–
fins molt temps després que aquests grups abandonessin la seva religió anterior
mitjançant la conversió. Aquesta xerrada tracta de les visions que els individus de cada
grup social tenien respecte dels que pertanyien als altres dos col·lectius. S’aprecia una
asincronia en el tracte d’uns i altres per part de les autoritats, tant civils com
eclesiàstiques, i del poble i es conclou que, més que parlar de convivència o de
coexistència, cal parlar de l’aprofitament de cada conjuntura segons la conveniència del
col·lectiu dominant
DUGiMedia
