La Docència universitària entre les exigències dels continguts i els processos d'aprenentatge

Abstract

La Declaració de Bolonya, en prescriure un marc general per al desenvolupament harmònic d’un espai europeu d’educació superior, proposa cinc àmbits de desenvolupament: - L’adopció d’un sistema de titulacions - L’adopció d’un sistema d’estudis basat essencialment en dos cicles - L’establiment d’un sistema de crèdits - La promoció de la mobilitat - La promoció de la cooperació europea per assegurar la qualitat de l’educació superior i la promoció de les dimensions europees dirigides cap al desenvolupament curricular, cooperació entre institucions, esquemes de mobilitat i programes d’estudi, integració de la formació i investigació (ministres europeus d’Educació, 1999). El que determinava, almenys des de fa poc, els processos de conversió i adaptació dels diferents sistemes universitaris era la preponderància d’aspectes formals d’estructura i organització de l’educació superior i la falta de metes concretes respecte als processos de formació i desenvolupament, que s’haurien de fer realitat dins d’aquest marc formal. Com el Bologna Working Group on Qualifications Frameworks (2005) va descriure, després de la conferència dels ministres d’Educació a Praga el 2001 es va començar a comprendre més clarament que cal complementar l’estructura formal-organitzadora amb pautes sobre els resultats del sistema de cicles. El grup va confirmar el 2005 que: "Emergia una comprensió comuna respecte als propòsits múltiples de l’educació superior. Parlant a grans trets, es poden identificar quatre propòsits principals de l’educació superior: - preparació per al mercat de treball; - preparació per a la vida com a ciutadà actiu en una societat democràtica; - desenvolupament personal; - desenvolupament i manteniment d’una base àmplia i avançada de coneixement" (Bologna Working Group on Qualifications Frameworks, 2005, pàg. 23). A partir de les tasques que formulaven els ministres d’Educació en el Berlin Communiqué de 2003, es desenvolupava un marc general de qualificacions, descrit sobretot per resultats d’aprenentatge incloent competències —és a dir, el que s’espera que els estudiants coneguin, comprenguin i puguin fer després d’una fase determinada d’aprenentatge— i el volum de treball necessari per qualificar-se. Segons el Bologna Working Group (2005), la descripció de competències hauria d’incloure tres aspectes: - conèixer i comprendre - saber actuar - saber ser (l’aspecte de l’individu en el seu context social)