Cap a una representació cartografia topològica dels espais urbans = Hacia una representación cartografía topológica de los espacios urbanos

Abstract

Comunicació a càrrec de Núria Font Casaseca (Universitat de Barcelona). sobre una representació cartografia topològica dels espais urbans. En els últims anys han tingut lloc importants canvis tecnològics i conceptuals, tant en l'àmbit de la cartografia i les tecnologies geoespacials com en el dels estudis urbans que han situat al mapa en una nova posició teòrica i pràctica per a entendre el fenomen urbà actual. Aquesta 'era urbana' suposa, més enllà d'aspectes demogràfics, l'extensió de l'urbà més enllà de les fronteres o límits de la ciutat 'tradicional', una extensió que és tant física -amb noves tipologies, densitats i formes d'urbanització-, com a funcional i política.

Renovar les pràctiques cartogràfiques pot ser una de les respostes als nous reptes que plantegen els espais urbans, que necessiten maneres diferents de narrar, visualitzar i comunicar les complexes formes que aquestes adopten i els processos i dinàmiques que hi tenen lloc. La representació cartogràfica de l'espai urbà, especialment quan es realitza des d'una concepció espacial cartesiana i absoluta, implica un complex procés d'abstracció que produeix una imatge simplificada i limitada de les realitats a través d'un conjunt de decisions sobre quins elements seran inclosos o no, quines categories i àmbits utilitzar per a agregar la informació i com es traduiran aquestes dades a un llenguatge gràfic. El resultat serà sempre una representació gràfica parcial, que obviarà molts elements i relacions també existents, donada la complexitat i multiplicitat que caracteritza l'espai urbà.

Una alternativa per a unes representacions més inclusives i complexes és la introducció del pensament topològic, que en el context dels estudis urbans obre una oportunitat per a repensar conceptes importants però poc estudiats com, per exemple, els relatius a les distàncies, la verticalitat, les escales i temporalitats urbanes o a les complexes relacions entre els diferents territoris i llocs. Existeixen alguns exemples cartogràfics, històrics i recents, que mostren el potencial d'aquestes representacions espacials alternatives per a comprendre i visualitzar aquestes altres dimensions urbanes normalment ocultes en les representacions utilitzades de manera més habitual en els àmbits que utilitzen els Sistemes d'Informació Geogràfica sense reconèixer les limitacions del llenguatge cartogràfic. La qüestió a resoldre és de quines maneres aquestes alternatives poden arribar a ser incorporades a les pràctiques cartogràfiques urbanes actuals que utilitzen les tecnologies geoespacials com a eina analítica. Això pot arribar a permetre superar una visió de la cartografia centrada en l'objectivitat i en una mètrica exacta que mesura la distància en termes lineals per a adoptar un nou criteri que accepti la subjectivitat, la relativitat i la distància relacional pròpia d'una concepció espacial topològica