Jornada 'Avaluant la qualitat als museus'

3a Jornada Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Dimarts 16 d'octubre 2018. Auditori del MACBA, Barcelona.

Els museus i equipaments patrimonials del segle XXI han col·locat els visitants al centre de la seva estratègia, de manera que els públics han passat a desenvolupar un paper clau en l’assoliment dels seus objectius.

Aquesta és una de les raons per la qual els museus han centrat els seus esforços en satisfer els interessos i les necessitats de les persones que els visiten, de manera que la tradicional visita al museu s’ha convertit en una experiència global, generada a partir de l'oferta: les exposicions, les activitats, l'edifici, els serveis complementaris i l'atenció personal.

L'objectiu final dels museus és aconseguir que aquesta experiència sigui el més satisfactòria possible. Així doncs, la satisfacció dels visitants ha passat a ser un dels components de la seva experiència al museu.

Estudis portats a terme en els últims anys han posat en evidència la relació existent entre la satisfacció i altres factors, com la repetició de la visita i la recomanació de l'experiència, en tant que indicadors de la lleialtat i implicació dels visitants. L'interès dels responsables dels museus en aconseguir la màxima implicació o engagement dels seus visitants els ha plantejat la necessitat d'avaluar la satisfacció, la mesura de la qual té a veure amb aspectes tangibles (oferta, serveis, etc.) però també intangibles, de caràcter qualitatiu.

L'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, en la seva vocació de suport als museus i altres equipaments patrimonials del país en el coneixement dels seus visitants i usuaris per crear, mantenir i desenvolupar noves audiències i millorar l'ús social del patrimoni cultural, dedica la seva tercera Jornada anual a l'avaluació de la qualitat de l'experiència als museus.

La Jornada presenta metodologies per a l'avaluació de la qualitat així com per utilitzar els resultats, d'una banda, per a la millora de la gestió dels museus i, d'altra banda, per visibilitzar una part important de la seva feina que habitualment no queda reflectida per la tradicional preponderància de les dades quantitatives.