El imperativo de la felicidad como alineamiento social: análisis feminista de Sara Ahmed

Abstract

Conferència a càrrec de Gemma del Olmo Campillo dins el marc del XIXè Seminari de Cultura Escrita i Visual "Josepa Arnall Juan". La Sra. del Olmo explica la teoria de la filòsofa i feminista Sarah Ahmed del concepte de la felicitat. Del Olmo descriu com aquesta filòsofa analitza aquest concepte, fora dels marcs normatius i morals, aquells que segons la societat la doten de sentit, per posar en suspens que la felicitat sigui bona. I si no ho fos? A través de la història i de l'observació de l'ús que la societat fa del concepte de felicitat arriba a conclusions com que la felicitat actualment està regulada a partir d'uns supòsits o itineraris a seguir (família, diners, etc.) que no permeten la dissensió. Sarah Ahmed proposa, de nou, la idea que la felicitat tampoc és igual per col·lectius dissidents i a més no està prevista dins la societat. Diu que és una promesa, un ideal acrític i conservador que té a veure més amb el bé d'una societat i no amb el benestar personal. Dirigida a homes i a dones, sense igualtat de condicions. Ja que per a les dones la felicitat passa pel desig de satisfer els altres. La felicitat és condicional i les tècniques que s'ofereixen per aconseguir-la no són útils, és una manera de manipular i dirigir la societat. S'estableix una obligació de ser feliç i una obligació de fer feliç a altres persones, aquesta imposició porta a fingir una felicitat que no es té i a oblidar-se del propi desig. En resum: la felicitat genera infelicitat i renúncies. Sarah Ahmed proposa una figura crítica o contrària a la felicitat: la de la "feminista aixafaguitarres". Aquesta figura qüestiona que la felicitat sigui el propòsit de la vida, no és una inclinació natural de l'ésser humà, és una forma de manipular per obtenir un comportament concret, normatiu i correcte. Posa en el centre la llibertat no la felicitat individual. La llibertat d'escollir el propi camí, més complex, inapropiat, inacceptable i menys manipulat, de ser infeliç i fer infelices a altres persones. La "feminista aixafaguitarres" qüestiona l'establert, els estereotips, les normes i les creences socials, però no vol dir que es faci des de la tristesa o la desgràcia, reivindica una mirada diferent on la infelicitat és real i activa, perquè té a veure amb la denúncia del menyspreu als discriminats i del qüestionament de tot, que té la justícia i la llibertat com a causes. Ahmed reivindica la "feminista aixafaguitarres" com la dona que lluita pels seus drets o per existir en els seus propis termes, la que assenyala el que s'ha de canviar o l'expressió discriminatòria, disposada a enfrontar-se al món per canviar-lo i reivindicant noves maneres de pensar-se, de ser i de viure originals i pròpies