8è Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2022

Exiliats i refugiats a l’època contemporània: experiències i representacions

Girona-Portbou

17, 18 i 19 de novembre de 2022

L’exili ha estat una constant històrica i l’actualitat més punyent no para de recordar-nos-ho. L’exili ucraïnès s’ha sumat als que encara avui afecten milers de persones com poden ser els exilis siri, palestí o kurd, per citar només els més coneguts entre nosaltres.

Certament, el segle XX fou un moment especialment intens i no és agosarat afirmar que, en una consideració de caràcter internacional, fou en aquesta centúria que hi hagué més exilis que mai. Una tendència que sembla que també es mantindrà en el nostre segle XXI . La dimensió adquirida pels exilis contemporanis ha motivat que sigui una vivència compartida per molta gent i que s’hagi generat una reflexió sobre el mateix fenomen insòlita en segles anteriors. L’exili s’ha convertit en una circumstància de la contemporaneïtat. I Walter Benjamin ha esdevingut un referent emblemàtic d’aquest nostre moment històric.

La reflexió sobre l’exili ha anat més enllà de l’àmbit de la filosofia i del pensament polític per abastar de manera molt significativa els camps de la literatura i de l’art. La llista d’autors i autores, i d’obres, d’una hipotètica “biblioteca dels exilis” universal és immensa i ha pres concreció en multitud de llengües. El mateix ha passat en l’àmbit de la resta d’arts, on creadors i creadores han hagut de forjar la seva obra en territori d’exili. Més enllà de noms reputats i àmpliament coneguts, disposem d’una gran quantitat de testimonis orals i escrits de la gent que també en quedà afectada (i que en va treure les seves pròpies conclusions, sobre el fenomen). Aquesta extraordinària proliferació de veus de tots els àmbits socials i de tota condició constitueix també una novetat de l’època contemporània que ens permet disposar d’una font històrica (i en ocasions també artística) de primeríssim ordre.

En l’actual edició del col · loqui, hem volgut fer una anàlisi de les continuïtats, ruptures i reptes que ens plantegen els exilis històrics i els més recents. Així, ens hem plantejat recollir algunes de les principals aportacions fetes en l’àmbit del pensament, de la literatura i de l’art durant els grans exilis del segle XX (i significativament de l’exili republicà del 1939). Però també hem volgut establir una connexió (i fer una comparativa) amb testimonis que han viscut els exilis actuals. Aquest relligament entre els exiliats del passat i els refugiats actuals és precisament la base del projecte europeu SO-CLOSE al qual dediquem la taula rodona de cloenda del col·loqui.