Mujeres y universidad: escritura de lo cotidiano como proceso de pensamiento y de investigación

Abstract

A partir del concepte de "universitas", que significa "de tots", Amparo Chumacero ens va mostrant com el domini del patriarcat no deixa espai a res. Comença recordant que la Chimamanda Adichie parla del "perill de la història única" en veure que com escriptora africana el seu referent només és occident. És així com fa el paral·lelisme amb l'Adrienne Rich que diu que "l'objectivitat és la subjectivitat masculina" i el fet que les dones han d'arribar a diferenciar quin és el seu propi pensament i quin és el pensament del pensament (aquell dominant). Fa referència als inicis del feminisme a on el que era femení es vivia com una presó i no es tenia accés allò que era públic i recorda que quan sorgeix el moviment feminista les dones es reivindiquen com subjecte polític. I és així quan conclou que, amb la idea que el que és personal és polític, i amb la idea que s'ha de rebutjar el relat únic, es pot escriure la pròpia història. Tot seguit fa referència a la seva activitat acadèmica que anomena "pensar les experiències" i que es basa en el procés que tothom viu: viure genera experiència i aquesta genera saber que es pot transmetre, entre d'altres, a través de l'escriptura