Contra Hitler y Stalin. La resistencia en Europa (1936 - 1956)

Abstract

Jose María Faraldo ens mostra el supòsit que amb la resistència transnacional en la II Guerra Mundial es va coure la idea de la reunificació europea. Amb això, recalca que hi ha molta publicació científica sobre la resistència a l'Europa Occidental, però no de l'Europa de l'Est, on observa que tenia diferents matisos. Així se centra en els moviments de resistència, tant comunistes com feixistes, que sorgeixen en relació amb un invasor estranger o oposició a un règim propi, amb un component de canvi social, no només de tipus nacionalista. Mitjançant al que anomena "la història emocional de la resistència", fa un recorregut per la simbologia i narrativa d'aquestes resistències a través de diaris de diferents partisans. També fa esment al paper de les dones en aquests moviments. Diu que les memòries de les resistències serveixen per entendre l'Europa després de la II Guerra Mundial, i, entre altres, la configuració de la idea que la II Guerra Mundial és el que uneix l'URSS i explica l'existència de l'URSS enfront "el mal", idea que relaciona amb l'actualitat de la guerra d'Ucraïna.