Las pautas de conducta y diligencia en el derecho

Abstract

Aquest treball reflexiona sobre l'ús que es fa en el dret de les clàusules del tipus «diligència deguda», «a cura», «bon pare de família», «lex artis», etc. Per això s'ofereix, en primer lloc, una caracterització dels conceptes que es fan servir en aquestes expressions; en segon lloc, es defensa que, en utilitzar aquestes clàusules, el dret utilitza una tècnica normativa diferent de la determinació a priori de deures d'acció concrets, tècnica que consisteix en la definició de responsabilitats (en el sentit de deures vinculats a un rol). ; i en tercer i darrer lloc, s'aborda la suposada afectació a la seguretat jurídica que se sol atribuir a l'ús d'aquestes clàusules, relativitzant aquestes crítiques

«good father of a family», «lex artis», etc. For this, it is offered, firstly, a characterization of the concepts that are used in these expressions; Secondly, it is argued that, when using these clauses, the law uses a normative technique other than the a priori determination of specific duties of action, a technique that consists in the definition of responsibilities (in the sense of duties linked to a role). ; and thirdly and lastly, the alleged affectation to legal certainty that is usually attributed to the use of these clauses is addressed, relativizing these criticisms