La grip de 1918 a Catalunya: emergència social i conflicte nacionalista

Abstract

Pau Font Masdeu analitza l'impacte la grip de 1918 des d'una perspectiva històrica i cultural. Posa en relació la política i l'impacte de l'epidèmia de grip de 1918 a 1923 a Espanya en una anàlisi històric comparatiu amb altres països com Itàlia, Portugal o Argentina. Explica que, a Espanya, hi ha pocs estudis que facin aquesta relació de l'epidèmia i el període històric en què es contextualitza. Font diu que s'hauria de tenir en compte el context previ des de 1898 al 1917: la crisi de la restauració, el context científic i sanitari (amb altres epidèmies recurrents i la cultura d'higiene existent), les polítiques públiques, el paper dels intel·lectuals (de caràcter regeneracionista fonamentalment), l'auge del sindicalisme, així com l'efecte dels moviments globals de la població de la I Guerra Mundial (1914-1918) i les seves conseqüències socials, polítiques i econòmiques. És, amb tot aquest context, que l'epidèmia apareix i deixa veure les disfuncions i conflictes de la societat del moment i, afirma Font, l'impregna per complet directament o indirectament. També observa que la grip de 1918 va incidir en les polítiques públiques sanitàries del període posterior a l'epidèmia, emmarcat dins Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), en què es veu el seu impacte en el seu contingut discursiu: llenguatge molt científic, l'estigmatització de l'estranger com a focus d'infecció i la consegüent importància del control de fronteres i l'estigmatització de les classes baixes estigmatitzades, culpabilitzades per les seves males condicions de salubritat (barraquisme). Arribat a aquest punt, Pau Font estableix una relació amb l'epidèmia de 1918 i la més recent de la Covid en què fa un paral·lelisme del sorgiment de discursos similars amb els règims autoritaris del període d'entreguerres (1918-1939) i el ressorgiment de moviments antidemocràtics actuals. Finalment, es fa un torn de preguntes i debat entres els diferents assistents a la xerrada.