Nacionalismos fascistas en el sur de Europa: camisas negras y camisas azules cara a cara

Abstract

Primerament, Maxi Fuentes fa la presentació dels dos ponents. Tot seguit, Giorgia Piorelli exposa el tema de la seva recerca sobre la idea de "nació" dels feixistes italians i els falangistes espanyols. Destaca que hi ha un ampli consens historiogràfic sobre la importància del concepte nació en aquests moviments. Així, amb el seu estudi, valida la hipòtesi que la idea de nació, canviant segons la situació nacional i internacional del moment, esdevé central dins de l'univers ideològic feixista.

Explica que la idea de nació es postula com a mitjà per restaurar la unitat dels pobles italià i espanyol i per legitimar aquest poder i excloure a tots, de la comunitat estatal, que no compartien aquests valors.

Descriu el canvi de la idea de nació de les ideologies feixistes i falangistes des de la dècada de 1930 fins el 1942-1943. Desgrana i defineix aquest concepte de nació a través de l'anàlisi de la ideologia, del pensament polític dels líders i ideòlegs dels dos moviments i de la combinació amb els fets històrics i posteriors decisions en política interior i exterior. Així, compara el discurs feixista i falangista sobre la idea de nació dels que n'extreu tres conceptes: el de la nació-imperi (que reivindica passats imperials dels dos països), el de la nació-raça (que es defineix, en els seus inicis com una comunitat nacional, i que evoluciona a postures més racistes i antisemites) i el de la nació esdevenint superpotència continental com a evolució natural (posant-se al nivell de l'Alemanya nazi i amb l'objectiu de posar fi a la crisi espiritual provocada per la democràcia liberal i el socialisme). Conclou que, pels feixistes italians i els falangistes espanyols, només és vàlida la seva idea de nació, i que, imposant el seu poder polític, excloent a tothom qui no pensa com ells, en lloc d'unir al "poble" el que provoquen és divisió.