Les escriptores i els pseudònims masculins

Abstract

En el marc del XIII Fòrum del Patrimoni Literari, la professora de la UdG Margarida Casacuberta parla sobre les escriptores amb pseudònims masculins en un moment en què es tracta de recuperar el nom de les dones que hi ha al darrere dels pseudònims de les escriptores. Es comença parlant de Víctor Català i del ball de noms de la reconeguda autora. Víctor Català és Caterina Albert? El pseudònim és un nom escollir, no heretat. Hi ha un component d'ironia, de diversió en els cas de l'ús dels pseudònims. George Sand és un altre cas de nom escollit i nom d'artista que hi ha al darrere de l'escriptora francesa. En alguns casos, fins i tot no se li permet a una dona posar-se un nom masculí per qüestions que no tenen res a veure amb el gènere sinó que són pecuniàries, com a una coneguda escriptora de sèries alemanya de molt èxit. Per damunt de tot ha de prevaler la llibertat de l'escriptor, recorda la professora Margarida Casacuberta. Sempre ha hagut escriptores que s'han vist en la necessitat d'haver-se de distanciar dels estereotips socialment establerts de la literatura escrita per dones amb l'adopció d'estratègies que poc tenen a veure amb la seva identitat femenina, especialment una, la ironia. Es comenten els casos de Jane Austen, que adoptà l'Anònim en una obra, nom que té una identitat masculina darrere. Es tracta de la redifinició de la l'autoritat femenina També trobem el cas de les germanes Brontë, que van adoptar pseudònims masculins per publicar la seva primera obra, de nou apareix la ironia darrere de l'elecció. Tornant al principi de la xerrada, la professora Margarida Casacuberta ens diu que Víctor Català no és més que un personatge literari, un personatge de ficció, una màscara construïda a través de l'escriptura que determina al mateix temps el punt de vista des del qual l'artista s'encara i reflecteix la realitat, una artista que s'identificava amb els artistes modernistes. Tal com deia el filòsof Michel Foucault, què importà qui parla?