Va passar un riu cabalós de versos. La projecció dels anomenats “poetes fluvials”

Abstract

En la tercera sessió del XIII Fòrum del Patrimoni Literari, el professor i investigador Pep Vila ens parla del poetes que adopten un pseudònim amb l'apel·latiu "fluvial", es tracta de dotze poetes, deu coneguts i dos anònims, en primer lloc, ens explica d'on provenen els "poetes fluvials", hereus del poeta Joaquim Rubió i Ors, ja que sense aquest autor, que utilitzava el pseudònim de "Lo Gaiter del Llobregat", no s'explicarien aquests "poetes fluvials". La Renaixença -o més aviat s'hauria de dir Resorgiment, comenta el professor Vila- se sustenta com a independència lingüística, ja que no existeix la política. Aquest moviment es pot dir que s'inicia amb el discurs pronuncia el 1841 per Joaquim Rubió i Ors. Els nous trobadors de la Renaixença troben una tribuna en els Jocs Florals, que se celebren cada any. La Renaixença, però, oblida la literatura realista, observa el professor Vila. I trobem una dissociació entre el que es feia a Europa i el que es feia a Catalunya en aquells anys. El riu sempre ha estat una remor de vida i poesia. El Besòs i el Llobregat són dos espais bucòlics. El bucolisme és un tòpic literari. Podem trobar un arcadeisme bucòlic amb amb Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona al capdavant, i un de conceptista, academicista i gongorí representat per Francesc Fontanella i Rubió i Ors. Jacint Verdaguer va ser el primer en usar el terme "poetes fluvials" el 1902 i després Manuel Jorba el 1914 en el discurs d'entrada a l'Acadèmia, on va parlar sobre Verdaguer i els "poetes fluvials", como per exemple, "El Gaiter de la Muga", que usava Carles Fages de Climent per als seus poemes menors. Els poetes fluvials tenen un interès per la llengua, les imatges, les metàfores, el dialecte de cada lloc, la literatura costumista de l'època, etc. El gaiter prové del passat mític català i és una al·legoria del fet literari. Conclou la comunicació el professor Vila dient que Rubió i Ors és una poeta que ha estat mal estudiat i que hi ha una literatura catalana soterrada que no ha estat estudiada