Òfelia Dracs i la literatura catalana de gènere

Abstract

En aquesta darrera comunicació del XIII Fòrum del Patrimoni Literari, l'escriptora, professora de literatura i investigadora Margarida Aritzeta ens parla del col·lectiu Ofèlia Dracs, del qual ella va formar part. Ofèlia Dracs és un fenomen que va durar vint anys, com un riu que travessa generacions. Cadascú que forma part d'Ofèlia Dracs és Ofèlia Dracs. Sota el nom d'Ofèlia Dracs s'amaga l'anagrama dels escriptors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler. Eren els anys del Congrés de Cultura Catalana, anys d'efervescència política i literària; coincideix en el temps amb els escriptors de la generació dels setanta. Membres d'aquest col·lectiu van fer servir altres pseudònims. Van guanyar el premi La Sonrisa Vertical amb l'obra Deu pometes té el pomer, es tractava d'un conjunt de relats eròtics, una mena de joc d'un col·lectiu d'autors homes. Hi havia un component lúdic, de diversió i una part de compromís social també en les seves obres. Volien que el públic llegís en català, en un català fluid, que la gent entengués la llengua, per això utilitzaven un llenguatge col·loquial. Hi havia una voluntat de diversió, de creació lingüística i també de fer gènere. Es treballava de manera anònima. Cadascú escrivia el seu relat, es llegia i es comentava, d'aquesta forma s'aprenia a escriure, a llegir, a criticar. No hi ha creació individual, sempre és Ofèlia Dracs, el col·lectiu. La màscara d'Ofèlia Dracs es va fer servir per fer molts relats independents, després, es va retornar als orígens i es van crear novel·les amb un fil conductor. Ofèlia Dracs representava una opció poètica enfront d'altres opcions. Margarida Aritzeta fa un repàs de les obres que va publicar el col·lectiu Ofèlia Dracs i comenta que en una d'elles, Negra i consentida, surt la detectiu Eulàlia Guiu, la primera detectiu femenina i feminista de la literatura a la península ibèrica. Ofèlia Dracs es va acabar el 1998, quan va morir Jaume Fuster