El rey patriota. Monarquía escénica y proyectos nacionalistas en la España de Alfonso XIII (1902-1931)

Abstract

Presentació a càrrec de Maxi Fuentes de la investigació de Javier Moreno Luzón i del seu llibre de "El rey patriota". L'autor diu que el seu llibre és més una biografia externa i, concretament, parla que és una història biogràfica. Alfons XIII fou un individu excepcional en la relació entre monarquia i identitat nacional i nacionalisme. Diversos projectes nacionalistes van donar sentit a l'actuació del rei entre que jura la constitució el 1902 i quan s'exilia el 1931. Moreno emmarca el treball en una història cultural de la política amb la història transnacional i la història amb perspectiva de gènere, anant del particular al general. Pretén fer una visió àmplia del fet polític que inclou el fet ritual i que no oblida el context, citant a David Cannadine. Les monarquies de l'Antic Règim aconsegueixen sobreviure als esdeveniments del segle XIX a través de l'associació dels monarques amb la identitat nacional fins a la I Guerra Mundial, però també després: els grans imperis s'enfonsen, però algunes monarquies sobreviuen i altres sorgeixen, i totes es vinculen a la nació. Amb això es parla de la "monarquia escènica" i de la seva propaganda, i que s'avenen a conviure amb la democràcia. I el cas d'Alfons XIII és aquest. Amb una personalitat indiscreta i frívola, amant del joc partidista i amb molt d'afany de protagonisme i marcat pel desastre de 1898, a dotze anys, que viu com a una crisi nacional comença a governar a setze anys convençut que Déu l'havia triat per salvar Espanya i recuperar les glòries de l'imperi espanyol, i, convençut també que sintonitzava millor que ningú amb els desitjos del poble. Per salvar Espanya impulsa diversos projectes: en un principi respectant la constitució mantenint l'equilibri entre l'espanyolisme liberal (en minoria) i l'espanyolisme conservador i confessional (amb gran capacitat mobilitzadora de l'Església catòlica en una Espanya molt rural). Però amb les transformacions de la Gran Guerra, l'impacte de les revolucions russes de 1917 i la crisi profunda a Espanya amb projectes revolucionaris abraça projectes reaccionaris i l'autoritarisme catòlic i castrense fins que arriba la dictadura militar de Primo de Rivera. Del rei regenerador passa a ser el rei catòlic. Es val d'eines publicitàries com el cinema, els retrats, els viatges i, esdeveniments de fort caràcter emocional amb què Moreno parla de monarquisme banal. S'enalteixen els mites espanyolistes desenvolupats durant del segle XIX i molt consolidats a principis del segle XX, com la Guerra de la Independència 1808-1814 (amb la Verge del Pilar com a símbol), la reconquesta medieval (amb Covadonga, el Cid Campeador) i, el més important, el de la conquesta i la civilització d'Amèrica, atacant la llegenda negra (moment en què el 12 d'octubre s'instaura com a festa nacional). Alfons XIII es veia a ell mateix com un militar i va apostar per l'exèrcit africanista i per la Legió, però també es veia com un aristòcrata que gaudeix dels seus privilegis. Admirava molt els ordes militars. També va projectar un model de masculinitat que incidia en la valentia i la serenitat enfront dels atemptats, per exemple, i un model de feminitat tradicional dins l'esfera de la llar, amb les dones com a mares, esposes, etc. Amb la crisi de la restauració li sembla que el sistema liberal no era adequat per enfrontar les amenaces revolucionàries i passa de Maura i Canelejas al pronunciament de Primo de Rivera, en la que el fou decisiu pel seu triomf, que va permetre perquè hi sintonitzava i es veia com a possible candidat a dictador. El rei no es legitimava només pel pes de la història, i la seva dinastia, sinó com a salvador de la pàtria. Al final no era consensual, però sí popular perquè es va identificar amb una idea d'Espanya molt estreta: de dretes catòliques, militaristes, centralitzadores i contrarevolucionàries que deixava fora a bona part de l'opinió pública interessada per la política. Segons Moreno, Alfons XIII No va aconseguir mai ser el rei de tots els espanyols.