De la ilusión a la decepción: el impacto político de Wilson en España (1917-1923). Autonomy over Independence: Self- Determination in Catalonia, Flanders, and South Tyrol in the Aftermath of the Great War.

Abstract

Emmanuel Dalle Mulle (Universitat Complutense de Madrid) parla de l'autodeterminació de Catalunya, Flandes i Terol meridional. Presenta el seu projecte sobre la qüestió de les minories, en el qual després de la Conferència de la Pau de París (1919) i altres tractats posteriors, defensa el principi d'autodeterminació i la creació de la Societat de Nacions, que defineix com a un primer sistema de protecció internacional de minories molt innovador i asimètric. Continua dient que en un context europeu, on la idea "estat nació" esdevé la unitat d'organització política normal, sorgeixen les minories que no s'identifiquen amb aquest estat i que es converteixen en un problema. Afirma que es veu la transició de la qüestió de nacionalitats a la qüestió de minories. També parla de la historiografia i mostra textos sobre la literatura del "moviment wilsonià" a l'Europa oriental. Finalment, intenta respondre la pregunta de si va haver-hi un "moment wilsonià" a l'Europa meridional. A la que respon que sí que hi va ser, però no tan potent com en altres llocs i que són fenòmens bastant efímers d'elits que tenien l'autonomia com a objectiu prioritari però amb estratègies bastant pragmàtiques. Tot seguit, Maximiliano Fuentes Codera (Universitat de Girona) focalitza el "moviment wilsonià" en el cas espanyol, fent comparacions sobretot amb França i Itàlia. Planteja un debat sobre les neutralitats i les neutralitats transnacionals i la seva legitimitat en diferents casos dins el marc de la I Guerra Mundial i els seus anys posteriors, analitzant el "moviment wilsonià" en els països neutrals i el seu impacte sobre el principi de les nacionalitats o el nacionalisme. Parla de la transició dels imperis als estats nació, de les qüestions relacionades amb la violència i la defensa del pacifisme i els interessos que es deriven dels intents del discurs wilsonià de dirigir-se a una globalitat que és conflictiva. Conclou que la construcció del mite wilson funciona d'alguna manera com un accelerador democràtic tant en sectors intel·lectuals com en expressions polítiques i fins i tot d'alguns sectors institucionals. Intenta explicar com es passa d'una fascinació breu a una decepció perllongada sobre aquest discurs.