Con Wilson, contra Wilson: Ramiro de Maeztu, la Sociedad de Naciones y las herencias de la Gran Guerra. Internacionalistas y españoles: Madariaga, Azcárate y Plá. La gripe de 1918 y el wilsonismo: representaciones en la (pos)guerra europea.

Abstract

David Jiménez Torres (Universidad Complutense de Madrid) se centra en la citació de Ramiro de Maeztu, que defineix a Wilson en dues etapes diferents: el 1918, on elogia el seu paper, i el 1934, on el censura pel que considera un desastre, rebutjant que la base de les nacions únicament sigui la voluntat. L'evolució de la percepció de Wilson per part de Maeztu es reflecteix en la imatge que les dretes autoritàries desenvolupen sobre el wilsonisme. Jiménez també examina com es genera un mite negatiu al voltant de Wilson que les dretes autoritàries utilitzen, especialment durant les dècades dels anys 20 i 30, per explicar el fracàs de l'ordre postbèl·lic i el declivi del liberalisme i la democràcia. D'aquesta manera, Jiménez, citant Pemán, exposa la idea que el que les societats desitjaven després de la guerra no era tant la democràcia com l'ordre. Aquesta narrativa destaca com les dretes autoritàries van aprofitar una interpretació negativa del paper de Wilson per promoure una visió que prioritzava l'ordre sobre els valors democràtics, contribuint a la justificació de les alternatives autoritàries com a resposta als suposats fracassos del liberalisme i la democràcia en el període d'entreguerres. Tot seguit, Santiago de Navascués (Universidad de Navarra) vol donar a conèixer diversos intel·lectuals espanyols eminentment wilsonians, molts dels quals no experimenten desencant com Maetzu. S'analitza com aquest grup d'individus va ajustant les seves posicions al llarg de les dècades dels anys 20 i 30, i més enllà. Entre aquest col·lectiu destaquen noms com Pablo de Azcárate, Salvador de Madariaga i José Pla Cárceles. És digne de menció que tots tres exerceixen les seves activitats a Ginebra, concretament a la Societat de Nacions, ocupant càrrecs com a funcionaris internacionals, i no al servei del cos diplomàtic espanyol. En el transcurs de la seva presentació, de Navascués explora les teories del dret internacional, fent èmfasi en altres teòrics espanyols com Rafael Altamira i Adolfo Posada, entre d'altres, destacats juristes internacionals que perceben el wilsonisme com una oportunitat per articular un projecte de futur. De Navascués aborda la manera com totes aquestes figures projecten el seu pensament més enllà de les fronteres nacionals, destacant com cadascuna d'elles amplia l'horitzó de la visió internacionalista en diferents àmbits i amb perspectives diverses. Finalment, Pau Font, de la Universitat de Girona destaca que la seva ponència té una natura més cultural que política. Presenta la fenomenologia de la grip de 1918, que va ser l'epidèmia més rellevant del segle XX i va estar vinculada de manera crucial amb la Primera Guerra Mundial. Aquesta epidèmia, segons Font, ha estat omesa en la historiografia per diverses raons: la falta de dades sobre la mortalitat, la tendència de la guerra i els esdeveniments sociopolítics que eclipsen la grip, així com el seu caràcter efímer, i també per l'absència d'una memòria oficial de l'epidèmia, relegada a l'àmbit personal o familiar. La guerra mateixa, amb el trànsit de viatgers, va ser un vector important per a la propagació de l'epidèmia així com les manifestacions de celebració de la finalització d'aquesta, demostren l'impacte continuat de la grip en el període postbèl·lic. Els efectes de la grip també es fan presents en les negociacions de la pau a Versalles en què el mateix Wilson la pateix. L'ús de la malaltia com a element discursiu en els debats d'aquest context, especialment en relació amb la neutralitat, la discussió sobre el wilsonisme o el perill del bolxevisme, és il·lustrat per Font amb exemples com algunes vinyetes i textos a l'Estat espanyol. Aquests comparen la grip, anomenada "el mal", amb el socialisme revolucionari, l'ofensiva francesa, el bolxevisme i el regionalisme, percebut com a separatisme català, que també es converteix en el "nou mal" a Espanya.