Beyond the Reasonable Person: precautions, prudence, and proportionality

Abstract

“La raonabilitat és una noció popular en l'ordenament jurídic europeu actual pensament i jurisprudència. Com és ben sabut, els seus usos estan molt estesos en tots, tot i que el seu significat real encara està obert a debat. En el llenguatge comú conviuen interpretacions i usos. En particular, la seva límits en el dret privat amb bona fe, equitat, cura deguda, proporcionalitat, La racionalitat, l'equitat i nocions avaluatives similars encara no s'han aclarit. Segons les circumstàncies, els juristes i els tribunals interpreten i apliquen La noció com a principi/norma/clàusula general. Un cúmul d'arguments en El raonament jurídic també es basa en la noció de raonabilitat, com la argument del legislador econòmic així com el contrari de l'absurd. A més, amb algunes teories del dret la raonabilitat juga un paper més ampli i és es considera una característica interna del dret en general i un criteri de validesa jurídica per totes les lleis. La present entrada il·lustra l'estat de la qüestió i ofereix una Aclariment de la raonabilitat des d'una perspectiva semiòtica. El contraponent, Gregory C. exposa les seves consideracions.”

“Reasonableness is a popular notion in the current European legal thinking and jurisprudence. As is well known, its uses are widespread in all subjects though its real meaning is still open to debate. Many different interpretations and uses coexist in common parlance. In particular, its boundaries in private law with good faith, fairness, due care, proportionality, rationality, equity and similar evaluative notions have still to be clarified. According to the circumstances, legal scholars and courts construe and apply the notion as a general principle/standard/clause. A cluster of arguments in legal reasoning is also based on the notion of reasonableness, like the argument of the economic legislator as well as that against absurdity. Besides, with some theories of law reasonableness plays a broader role and is deemed an inner feature of law in general and a criterion of legal validity for all laws. The present entry illustrates the state of the art and offers a clarification of reasonableness from a semiotic perspective. The opponent, Gregory C. lays out his considerations.”