Diego M. Papayannis exposa la seva interpretació del clàssic text de Gregory Keating, el qual comenta alhora la interpretació de Papayannis. La llei de danys es refereix al que ens devem els uns als altres com a obligacions de no interferir o perjudicar els interessos urgents dels altres mentre fem la nostra vida a la societat civil. El relat contemporani més influent de la llei de danys tracta les regles de responsabilitat civil com a preus a l'ombra. El seu paper no és reivindicar els propis drets i interessos dels demandants, sinó induir-nos a fer-nos mal els uns als altres només quan sigui econòmicament eficient fer-ho. Els principals competidors de la visió econòmica consideren que la importància del dret delictiu radica principalment en els deures de reparació que imposa als infractors, o en els poders de recurs que confereix a les víctimes de danys. Aquest llibre argumenta que les obligacions principals de la llei de danys aborden un domini de la justícia bàsica i que la seva retòrica de la raonabilitat implica una moral distintiva de dret i responsabilitat mutus. La llei moderna de danys està preocupada i respon a la importància moral especial del dany. Aquesta importància especial de vegades justifica normes de precaució més estrictes que les prescrites per l'eficiència
Diego M. Papayannis presents his interpretation of Gregory Keating's classic text, which also comments on Papayannis' interpretation. "The law of torts is concerned with what we owe to one another in the way of obligations not to interfere with, or impair, each other's urgent interests as we go about our lives in civil society. The most influential contemporary account of tort law treats tort liability rules as shadow prices. Their role is not to vindicate claimants' own rights and interests, but to induce us to injure one another only when it is economically efficient to do so. The chief competitors to the economic view take tort law's importance to lie primarily in the duties of repair that it imposes on wrongdoers, or in the powers of recourse that it confers on the victims of tortious wrongs. This book argues that tort law's primary obligations address a domain of basic justice and that its rhetoric of reasonableness implies a distinctive morality of mutual right and responsibility. Modern tort law is preoccupied with, and responds to, the special moral significance of harm. That special significance sometimes justifies standards of precaution more stringent than those prescribed by efficiency”
DUGiMedia
