Arturo Zoffmann Rodríguez, membre del Instituto de História Contemporânea de la Universidade NOVA de Lisboa, presenta una exposició en el marc del V Seminari d'Història Política i Cultural de la Universitat de Girona. L'exposició se centra en els episodis de violència social sense precedents durant l'auge de les lluites obreres, en la crisi del règim liberal de la restauració, especialment el fenomen conegut com el "pistolerisme". Durant la seva intervenció, Zoffmann Rodríguez identifica punts d'inflexió en la degeneració violenta de les relacions laborals, explorant les divisions dins de la classe obrera que van conduir al que ell denomina una "guerra civil proletària". A més, examina la connexió entre la violència social, sindical i política, diferenciant entre el "pistolerisme" i el terrorisme. El marc geogràfic principal de l'exposició és Barcelona i Bilbao, però també considera l'àmbit estatal, contextualitzant els esdeveniments en la història social i cultural de l'època, incloent-hi factors com el clima econòmic, afectat per la crisi mundial de sobreproducció després de la Primera Guerra Mundial. En la seva conclusió, Zoffmann Rodríguez argumenta que la violència del "pistolerisme" va ser un fenomen estatal amb conseqüències fratricides, destacant-ne la combinació amb una violència vertical i horitzontal. Identifica una violència vertical de classes des del 1917 fins al 1920, marcada per la promoció de les escissions sindicals pels patrons i la seva intransigència envers el moviment obrer. També destaca la polarització del moviment obrer entre revolucionaris i reformistes, que esdevé també una escissió violenta generacional. Pel que fa a la violència horitzontal, identifica una segona etapa entre el 1920 i el 1923 amb l'emergència de l'esquirolatge organitzat, disciplinat i armat. A més, postula que aquestes condicions foren presents en altres països europeus i que un estudi sistemàtic podria ajudar a comprendre la presa del poder dels diferents totalitarismes. Finalment, contradiu la historiografia revisionista argumentant que el moviment obrer a Espanya no havia entrat en reflux el 1923, sinó que la repressió i la suspensió de garanties constitucionals van enfortir personatges autoritaris i contrarevolucionaris, impulsats per la intenció d'aixafar el moviment obrer i les seves conquestes.
DUGiMedia
