00:00/00:00 </>
​7568.mp4
​7568.mp3

La noción del sistema jurídico en Ricardo Caracciolo

Full Text
Share
En les consideracions teòriques o pràctiques de caràcter iurídic s'assumeix generalment un cert pressupost bàsic, és a dir, que “dret” és un terme de classe que serveix per esmentar conjunts de normes i que a cada comunitat política, i.e. a cada estat, li correspon un de tals conjunts (cosa que no significa que no es pugui haver de dret i, en aquest sentit, de conjunts normatius en relació amb comunitats més restringides o més àmplies que un estat). Però típicament, el que està en joc en aquest pressupost és el que, de manera imprecisa, sol anomenar-se "dret nacional" o "estatal". Se suposa que la unitat del conjunt anomenat , per exemple, el dret D de la comunitat C depèn de les relacions que hi ha entre les normes que la componen. D'aquesta manera, s'introdueix la idea que no es tracta d'una col·lecció d'elements inconnexos sinó que constitueix un sistema (o més feblement, que es pugui reconstruir o representar com un sistema), és a dir, que constitueix un conjunt més una certa relació, al que s'anomena sistema jurídic (o també "ordre jurídic"). Conseqüentment, s'admet que a cada comunitat política correspon un sistema jurídic o ordre jurídic. En el context del discurs jurídic habitual, aquesta expressió s'usa acríricament de manera intercanviada amb “Cerecho” i funciona també com un terme de classe. El que habilita a formar una classe és la tesi addicional segons la qual aquests conjunts comparteixen una estructura peculiar o , el que és el mateix, que es pot indicar un tipus o tipus de relacions entre normes que són distintives dels sistemes jurídics ​
This document is licensed under a Creative Commons:Attribution – Non commercial – Share alike (by-nc-sa) Creative Commons by-nc-sa4.0