De l'arqueologia a la història II: els objectes arqueològics recuperats com a conductors del relat històric

Abstract

Les intervencions de Jusèp Boya (director del Museu d'Arqueologia de Catalunya), Narcís Soler (president de l'Institut d'Estudis Gironins) i Sílvia Planas (directora del Museu d'Història dels Jueus i del Museu d'Història de Girona) aborden el paper dels objectes històrics en la construcció del relat històric. Tots tres coincideixen a subratllar que la selecció i interpretació d'aquests objectes no es limita a criteris científics, sinó que també està profundament influenciada per dinàmiques culturals, socials i polítiques. Jusèp Boya destaca com els museus, lluny de ser neutrals, construeixen discursos que reflecteixen interessos particulars. Segons ell, la museologia tradicional sovint ha estat marcada per narratives colonialistes i de poder, i la selecció d'objectes per a les col·leccions respon a aquestes influències. Defeesna un enfocament museístic més dinàmic, que reconegui la subjectivitat dels relats que s'hi construeixen. Narcís Soler posa l'accent en la necessitat de revalorar els objectes arqueològics, especialment aquells que han estat menystinguts o ignorats, com a fonts claus per a l'enriquiment del relat històric. Mitjançant l'estudi retrospectiu dels jaciments, és possible construir una narrativa històrica més detallada i diversa, amb una visió ampliada del passat. Sílvia Planas defensa que els objectes arqueològics poden esdevenir subjectes actius del relat museístic si se'ls observa des d'una perspectiva renovada. Remarca la importància de fer valdre els objectes més humils, sovint marginats, com a peces fonamentals per entendre la història des de noves perspectives. Aquest canvi de mirada permet reconfigurar i enriquir les narracions històriques tradicionals. En conjunt, les tres intervencions destaquen la centralitat dels objectes en la construcció del relat històric, així com la necessitat de revisar els criteris de selecció i interpretació d'aquests objectes per tal de generar discursos més inclusius i representatius.