Testimonis de la muralla medieval al raval de l'Areny

Abstract

Jordi Sagrera, basant-se en la seva recerca sobre el barri medieval i modern de Girona, tracta el desenvolupament de la ciutat utilitzant com a fil conductor la muralla. Centrant-se especialment en la zona de l'Areny, al sud de la muralla de la Força Vella, a la riba dreta del riu Onyar. A finals del segle XI, Girona va experimentar un creixement significatiu, impulsat, en part, per la celebració del mercat (1160). Durant l'època baixmedieval, la construcció de les cases s'adaptava a l'orografia natural, als camins preexistents i a la necessitat d'urbanitzar i economitzar l'espai, creant illes allargades. Al segle XII, la xarxa urbana ja estava definida i, amb el temps, l'espai es va anar comprimint amb edificis més petits i alts. A mitjan segle XIV, en un context de guerra intermitent amb Castella, Pere II el Cerimoniós va ordenar la millora de la fortificació de diverses ciutats catalanes, inclosa Girona, que es va iniciar el 1361, i que continuar en els anys posteriors, a on es va construir un mur amb fossat i ampliacions de les muralles antigues per protegir els ravals i els burgs, entre d'altres. Aquestes ordinacions es van dur a terme en un període de crisi econòmica i amb dificultats de finançament, cosa que va comportar expropiacions i enderrocaments d'habitatges. Maribel Fuertes continua la intervenció mostrant diverses fotografies d'excavacions a la zona, concretament d'edificis del carrer de l'Argenteria: Argenteria 27, Argenteria 23, Argenteria 19 i Argenteria 1, que venen a confirmar la recerca de Jordi Sagrera sobre l'arqueologia urbana de Girona. Aquests treballs arqueològics han revelat restes de ceràmica, reflectint la cultura material de la ciutat i contribuint a establir la cronologia del jaciment. Restes que, segons l'expert ceramista Josep Llorens, pertanyen a vaixella comuna de taula, així com a ceràmica valenciana d'importació, molt abundant des de 1350 fins a finals del segle, que sovint era símbol de poder i prestigi per a les famílies gironines.