Quarta taula rodona. Àmbits de les Ciències i Tècniques Historiogràfiques i d'Història de les Dones. Els estudis, la política de les dones i l'escriptura de la història

Abstract

La quarta taula rodona de les Terceres Jornades de l'Institut de Recerca Històrica, titulada “Els estudis, la política de les dones i l’escriptura de la història” dins dels àmbits de Ciències i Tècniques Historiogràfiques i d’Història de les Dones. Moderada per Elisa Varela, la sessió compta amb les intervencions d’Angela Muñoz Fernández (Universidad de Castilla la Mancha- UCLM) i Laura Mercader Amigó (Universitat de Barcelona). Elisa Varela explora la historiografia feminista i com l'estudi de la història de les dones s'ha abordat des de perspectives metodològiques diverses. Inicialment, va estar influenciada pel feminisme dels anys seixanta, mediatitzat per homes d'esquerres, i més tard es va endinsar en àmbits com la microhistòria i la història de la vida quotidiana. Posteriorment, es van introduir noves metodologies com la genealogia femenina, l'estudi de la llibertat i l'autoritat femenina, centrant-se en aspectes simbòlics com el cos i els sentiments, elements no tractats en altres corrents historiogràfics. Angela Muñoz examina l'evolució i consolidació de la historiografia sobre la història de les dones, confirmant la "llei de Lina Vannucci", que posa de manifest la invisibilitat de les dones en els relats històrics tot i que estan en els processos socials, demostrant que hi ha un problema de les representacions en les fonts i que hi ha un problema estructural de dèficit de representació. Així el procés d’historització reverteix invisibilitat de les dones en la història i fa que es reconstrueixin les genealogies femenines en àmbits com la literatura, la ciència o l'art. Laura Mercader presenta un estudi de cas sobres escriptura divulgativa, a partir de la guia de la visita virtual feminista de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, que combina rigor acadèmic amb escriptura política i crítica. La guia revisa el paper de la universitat (com a continent i com a contingut), el paper de les dones i el seu desig d’entrar a la universitat i els relats fundacionals de la institució.

La guia té diferents punts de partida: el paper de la universitat, com a continent i com a contingut (per la ciutat, per les dones, per la cultura, el seu origen), el paper de les dones i el seu desig d’entrar a la universitat. I l'últim punt de partida d’aquesta guia es pretén fer una revisió dels relats fundacionals perquè com diu Mercader, citant a Griselda Pollock, a les dones a l'acadèmia no se’ns ha omès per un descuit sinó pel sexisme propi de l'acadèmia. Fent una escriptura interpretativa, crítica i política de la guia, les autores, han posat títols amb intenció política, han signat els textos per responsabilitzar-se d’allò que escriuen i per negar el subjecte “fals neutre” patriarcal de l'acadèmia, recordant que sempre hi ha un “jo” que escriu. I han citat per fer explícit que qualsevol text és un intertext, reivindicant que el coneixement i l’escriptura sempre és compartida.