Sesión 1: Guerra y Violencia

Abstract

En aquesta taula rodona, moderada per Arnau Fernández Pasalodos (Universidad de Granada), diversos investigadors presenten els seus projectes de recerca. Salvador Lima (European University Institute - Universitat Autònoma de Barcelona) obre la sessió amb una ponència sobre el paper de la legió francesa i espanyola com a instruments de contenció política i com a eines de la ideologia imperial. Així mateix, tracta la presència de simpatitzants d’esquerra en aquestes tropes. Destaca les dificultats metodològiques amb què s'ha trobat, com ara la motivació dels voluntaris, la fragmentació dels relats personals i la complexitat de la documentació militar. Seguidament, Margalida Roig Sureda (Universitat Autònoma de Barcelona) exposa la seva investigació sobre la percepció i autopercepció dels soldats ferits i malalts durant la Guerra Civil Espanyola. Presenta l’estat de la qüestió, abordant aspectes com l'impacte de l’organització sanitària en els combatents i en el personal mèdic, i menciona les fonts utilitzades, incloent-hi informes mèdics i diaris personals de combatents i sanitaris. Jordi Ramos Ruiz (Universitat de Barcelona) presenta la seva recerca sobre els vestigis de la Guerra Civil que han perdurat a Barcelona fins al segle XXI, amb l'objectiu de crear un inventari exhaustiu. Entre els vestigis analitzats es troben refugis, bateries, restes de combats, aeròdroms, espais de repressió, grafitis i materials de guerra. Matías Pulpillo Chiclana (Universidad de Granada) tracta la seva tesi doctoral sobre les migracions internes des d'una perspectiva rural, tot emmarcant-la en els conceptes de "violència lenta" i "sofriment", tant material com emocional, patit per comunitats vulnerables. Aquestes, susceptibles a l’emigració, experimenten un desarrelament profund que condueix a la pèrdua de la seva identitat i del seu mode de vida tradicional. Finalment, Eider Nafarrate Bilbao (Universidad del Pais Vasco /Euskal Herriko Unibertsitatea) presenta la seva recerca sobre les experiències d’abandonament del terrorisme, centrant-se específicament en el cas d’ETA. Aborda temes com el penediment, la desconnexió col·lectiva o individual, la desvinculació voluntària o involuntària, i la desradicalització, tant pragmàtica com ètica, en el context de la història d'ETA entre 1960 i 2020. La sessió conclou amb un torn de preguntes i aportacions dels assistents, que ofereixen suggeriments i comentaris rellevants per als investigadors.