Uno de los frentes de una batalla común. Imaginarios y activismos antiimperialistas en la nueva izquierda Española (1964-1969)

Abstract

L'objectiu de Daniel Canales (Universidad de Zaragoza) en aquesta ponència és reconèixer i analitzar les dinàmiques de caràcter global de la Guerra Freda en el context espanyol, concretament en el marc de l'antifranquisme, i desplaçar-lo de l'espai perifèric que ocupa dins de la historiografia sobre les mobilitzacions socials i polítiques dels anys seixanta, de caràcter prolongat i global. El ponent situa Espanya dins d'un front comú antiimperialista, vinculant-lo amb moviments com el de Vietnam, Bolívia, Cuba, els països llatinoamericans i les protestes del sud dels Estats Units. A continuació, realitza un repàs historiogràfic de la dècada dels anys 60 i examina el concepte d'antiimperialisme, entès com un vell internacionalisme que permetia establir una connexió entre l'agressió i el domini internacional dels Estats Units i el capitalisme. Aquest fenomen va generar llaços intel·lectuals, polítics i afectius entre la militància radical global, amb la designació d’un enemic comú, la vinculació del local amb l’internacional i la reconsideració de la política i de la militància des d'una perspectiva més global. Descriu el Frente de Liberación Popular com el representant principal d’una nova esquerra espanyola i la seva relació amb partits d’altres països, conformant el que es coneix com 'la nova esquerra mediterrània', associada a una Europa socialista alternativa al Mercat Comú i a la política de blocs. Afegeix que per comprendre com es recodifica l’antiimperialisme a Espanya, és fonamental analitzar la presència estatunidenca al país, especialment a través de les seves bases militars. A més, enumera diversos dispositius globalitzadors de la imaginació política, així com les formes en què aquest activisme antiimperialista es materialitza en diversos comitès, i explora les vinculacions entre l'antifeixisme dels anys 30 i l'antiimperialisme dels anys 60