Maria Àngels Anglada i Jacques Stroumsa, primer violí d'Auschwitz

Abstract

Anna Maria Velaz és estudiosa de l'escriptora Maria Àngels Anglada, de Montserrat Vayreda i també una gran activista cultural. L'any 2024 es van complir els trenta anys de l'edició de la novel·la El Violí d'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada. Anna Maria Velaz ha cregut que seria molt significatiu parlar d'aquesta obra en el marc d'aquest XV Fòrum del Patrimoni Literari dedicat a les figures de Maria Àngels Anglada i de Carles Fages de Climent. Anglada es va interessar per l'obra d'escriptors que havien escrit sobre la seva experiència en el camps de la mort (Xavier Benguerel, Joaquim Amat Piniella, Jorge Semprún, Simone Veil, i molts d'altres). Anglada confessava que El violí d'Auschwitz era l'obra que més li havia costat d'escriure perquè no és fàcil escriure sobre l'horror amb art i bellesa. És molt interessant ressaltar la relació de Maria Àngels Anglada amb el primer violí de l'orquestra d'Auschwitz, Jacques Stroumsa, a qui no coneixia Anglada quan va escriure la novel·la i va crear els personatges. Stroumsa va recórrer Europa pronunciant conferències per explicar les seves vivències a Auschwitz. La música l'havia ajudat a sobreviure, deia sempre. Maria Àngels Anglada i Jacques Stroumsa es van conèixer quatre anys després de la publicació de la novel·la quan el músic va pronunciar una conferència a Barcelona el 4 de juny de 1998 i van iniciar una relació d'amistat vertebrada per una admiració mútua. La trobada entre Stroumsa i Anglada va ser molt emotiva, l'autora veia en carn i óssos el seu personatge de ficció. Ella li va regalar un exemplar de la novel·la i ell li va regalar a ella un exemplar en grec i un altre en francès. Anglada i Stroumsa van mantenir un contacte epistolar, malauradament breu, a causa de la mort de l'autora. Jacques Stroumsa estava molt interessat en la traducció al francès d'El violí d'Auschwitz però no es va poder materialitzar fins al 2009 quan l'obra es va traduir al francès i a l'alemany. La novel·la s'ha traduït a vint-i-un països més. Podem veure un clar exemple d'interrelació entre vida i literatura en el cas de la novel·la de Maria Àngels Anglada i el músic que va ser el primer violí de l'orquestra d'Auschwitz, a qui va conèixer Anglada gràcies a un lector de l'obra que havia viscut a Suïssa