Primera lliçó: "Escriure per existir"

Abstract

En la lliçó de Rosa Font l'escriptora fa una reflexió de la seva trajectòria literària i del que ha estat la creació per a ella. Escriure li permet endinsar-se en un univers on desapareixen les coordenades espai-temps i viure en un àmbit de plenitud i harmonia. Com l'Alícia a l'altra banda del mirall, ens instal·lem a l'altra banda de les coses, vivim en un altre univers que es construeix amb les paraules per després retornar, contemplar la vida amb els ulls de sorpresa d'un infant. Si ens poguéssim endinsar en les profunditats de l'inconscient , què hi trobaríem, es pregunta l'autora del Premi Nobel de Literatura, Han Kang. Abans de l'escriptura hi ha un buit, el no-res, el gran silenci abans del poema. Segons Rosa Font, un poema por sorgir o es pot crear per una imatge, una paraula, una lectura, una visió, una experiència. Escriure és també mirar, observar i retenir com l'aranya que atrapa la seva presa en una teranyina. La Poesia és enigma, intuïció, impuls però també és estructura, forma, construcció, és fusió d'innocència i experiència. Rosa Font comenta que va començar a cantar de ben petita, la poesia és música també. La poeta ens parla de les seves lectures infantils. El català és la seva llengua d'expressió, era la llengua que li brollava de manera natural. L'ensenyament i mestratge de Maria Àngels Anglada i les lectures van fer créixer la seva passió per la llengua i la literatuta catalanes, per això va decidir estudiar Filologia Catalana. Els temes en la poesia de Rosa Font són: la natura, la vida quotidiana i la mirada de l'altre, l'alteritat. Sempre hi ha hagut una continuïtat en la seva trajectòria poètica, ha estat un camí pausat però constant