Primera lliçó: la insuportable lleugeresa de les Arts Gràfiques (i els records)

Abstract

Quim Curbet, grafista, editor, escriptor i fotògraf, ens parla en aquesta primera part de les Lliçons de la seva trajectòria professional en el món de les arts gràfiques. Ens fa un repàs històric de la impressió. A mitjan segle XV Europa va viure un dels seus moments clau amb l’aparició de la impremta. Gutenberg inventà un mètode d’impressió basat en els tipus mòbils, amb el temps anomenat tipografia, que es va utilitzar a la majoria d’impremtes fins al darrer quart del segle XX. A partir dels anys 70 del segle XX es va començar a utilitzar l’òfset, un sistema d’impressió en directe en el qual la planxa ja no està en contacte directe amb el paper, com en el cas de la tipografia, un mètode més fiable i precís. Fou el principi d’un altre procés, primer amb l’aparició de l’electrònica i després amb l’aparició dels ordinadors personals. Han anat apareixent sistemes d’edició que permeten una producció més ràpida, eficaç i segura. Les editorials petites, mitjanes i grans no haurien pogut fer bé la seva feina sense aquests sistemes. L’òfset com a sistema començà a trontollar amb l’aparició de nous mètodes electrònics que permeten una impressió més ràpida, directa i de major qualitat. L’impressor, comenta Quim Curbet, era abans i fins fa poc un professional reconegut i respectat, com ho són un metge o un advocat, un ofici que avui dia s’ha anat degradant. L’Escola Salesiana de Barcelona era un dels pocs llocs de Catalunya i d’Espanya on s’impartien coneixements d’arts gràfiques. S’havien de dir mestres tipògrafs. La de Quim Curbet va ser la darrera generació d’aquesta mena de professionals. Quim Curbet reflexiona sobre el paper, els llibres, les llibreries, la cultura i altres aspectes al voltant del llibre i de la lectura en la segona part de la seva lliçó, farcida de cites d’autors diversos, sempre fantàstiques i encertades. Ell creu que el paper encara no ha sucumbit del tot, els llibres en paper que havien de ser substituïts pels aparells electrònics encara sobreviuen. El paper està molt més arrelat i els editors continuen editant en aquest venerable suport, a l’igual que els escriptors volen continuar publicant en paper pel prestigi del suport. La distribució i la comercialització dels llibres en paper es veuen afectats per aquests canvis, però les llibreries han de poder sobreviure i poder actuar com agents socials imprescindibles. Com a fill de família d’impressors, a Quim Curbet li agrada el paper, matèria noble obtinguda de l’escorça dels arbres, entre d’altres. Sense la pàgina en blanc no seria possible tota la nostra cultura acumulada en biblioteques i arxius. Ens diu que no ens deixem enganyar per una falsa postmodernitat que el que vol és substituir una part de la cultura escrita per una cultura exclusivament de la imatge i del joc, molt més rendible econòmicament a nivell global. Ens hem acostumat a viure entre llibres. Els llibres transcendeixen en el temps, són objectes que queden perquè són memòria. Ens diu que la lectura és una experiència vital única. Els humans ens caracteritzem per haver creat cultura. La cultura és un bé escàs, s’ha de cuidar i promocionar però es necessiten diners i ganes. També ens diu que sense la iniciativa pública no hi hauria moltes manifestacions culturals. En el món del llibre cal destacar també el paper imprescindible dels llibreters en la nostra societat. Quim Curbet es defineix com a editor, fotògraf i escriptor, serien els tres eixos de la seva vida professional. Té un record per la revista Presència, impresa per la seva família, i la seva importància per a la cultura en moments difícils. Curbet edicions va tancar l'any 2021. Les úniques empreses culturals que funcionen bé en el nostre país, comenta Curbet, són les que actuen discretament